Post has attachment
Una obra de Sebastian de Herrera Barnuero (Madrid,1619-1671) on es pot observar, en el tenebrisme propi del barroc ( en aquest ambient de fosques tonalitats i lleugers contrasts ) l'imatge de Marianna d'Austria (2a esposa de Felip IV i neboda del mateix ,ja que era filla de,Maria Anna(  la germana petita del rei ); Felip i Maria Anna eren germans(una mica més joves) d'Anna d'Austria la famosa reina consort de Lluis XIII) .. Maria Anna (mare de Marianna) va ser la primera esposa de l'emperador Ferran III d'Austria..D'entre els fills d'aquesta parella van sobreviure el germà gran (mort en la joventut), la mateixa Marianna i Leopold (el futur emperador d'Àustria) el qual fou el successor del seu pare Ferran III..Leopold,més endavant,, contraurà enllaç amb la seva neboda Margarida Teresa(filla gran de Marianna i Felip IV i germana de Carles II )..Margarida Teresa (famosa pels retrats efectuats per a diversos artistes entre ells Velázquez amb la seva magistral obra "Les Menines" va ser la primera esposa de Leopold (li va sobreviure la seva filla la delicada Maria Antònia) i va morir en plena joventut (degut a complicacions en el seu darrer part)....En aquesta obra, del gran artista castellà, es pot observar a Marianna, vestida amb els hàbits religiosos,en un primer gran pla...La seva mirada greu (i com sempre enigmàtica), la mateixa expressió observada en altres obres (nomès falta fer un lleuger exercici d'imaginació i suplementar la toca per la gran perruca que duia,per ex. en l'obra "Les Menines" de Velázquez)..Ella sosté en una mà una mena de paper doblegat ..Mentre sembla voler manifestar el poder que ostentava davant dels seus rivals..És curiós destacar que una reina tan donada a la vida contemplativa, volés esser retratada en tant diverses vegades .. (Carrero de Miranda també la retratar amb els hàbits ..).Per tant la hipòtesi de voler mostrar la seva visibilitat (en lloc de retirar-se o no prodigar-se  tant en aquets  retrats ) s'equipara en l'objectiu de no deixar perdre el poder ..Segurament per tal de "protegir" els drets del seu propi fill Carles davant dels seus rivals i enemics ..Un d'ell,ben declarat, la del seu fillastre Juan José d'Àustria i les seves maniobres per tal de desplaçar el poder en benefici propi...  En un segon pla,de l'obra, es pot entreveure el petit Carles atès per les seves cuidadores (una de les quals, la monja que hi ha al centre, el subjecta amb una mena de tirants (ja que el nen mostrava una feblesa física i  va començar a caminar en una edat tardana)..Una altra dama,agenollada, acull al tendre minyó que malgrat les seves limitacions de salut va arribar a edat adulta ..L'ambient de la sala també queda reflectit per aquesta llum que hi penetra de manera suau i es diposita en part del sòl i que destaca la sobrietat dels foscos salons del Palau.  
Photo

Post has attachment
Alonso Sanchez Coello (Benifairó de les Valls,València, (1531-1532-Madrid,1588)i una curiosa obra del doble enllaç-efectual l'any 1615-entre el jove rei Lluís XIII i Anna d'Àustria (en primer terme) i els seus germans (i cunyats) Isabel (al costat de Lluís) i un jovenet  Príncep d'Astúries Felip (al costat de la seva germana Anna) ..Cada parella entrellaçant les seves mans..I a banda i banda una desconeguda imatge de Felip III (1578-1621) ja que el rei era més aviat ros i ostentava uns vigorosos bigotes conjuntament amb una perilla (en canvi aquest personatge reial, tal com indica la seva corona, du una barba completa...) al costat de la seva filla Anna. I,també una estranya imatge d'una molt estilitzada,inclús demacrada, Maria de Mèdicis.. Aquesta obra està adjudicada a Sanchez Coello (tot i així presenta una imprecisió estranya ).Enmig , per tal de recalcar el posicionament d'ambdos països a la religió catòlica hi apareix la figura del Papa de Roma Pau V ( període 1605-1621)  el qual fa el gest de benedicció .. Pel que s'explica es va aprofitar la mort (per assassinat)  d'Enric IV de França l'any 1610 , per tal que la seva vídua, la molt catòlica, Maria de Mèdicis aprofitès per tal de propiciar aquest casament..  
Photo

Post has attachment
Isabel de Borbon (Fonteineblau,22/11/1602-Madrid,6/10/1644),filla del rei francès (primer borbó fet rei) Enric IV (Pau,Bearne,1553-París,1610) i de l'italiana Maria de Mèdicis (Florència,1575-Colònia,1642). Isabel va  tenir com a germans: el futur rei de França Lluís XIII (1601-1643),Cristina de França(duquesa de Savoia)(1606-1663),Nicolau (1607-1611),Gastó d'Orleans(1608-1660) i Enriqueta Maria de França (1609-1669) reina d'Anglaterra pel seu matrimoni amb Carles I( i mare de Carles IIi Jaume II d'Anglaterra).. Isabel va contraure matrimoni el 25/11/1615,als tretze anys, amb el llavors Príncep d'Astúries,Felip (que aleshores tenia deu anys) futur Felip IV . L'objectiu era d'acostar políticament dos països catòlics França i Espanya(enfront els protestants);  I així es va concertar un doble casament ja que,també, van contraure matrimoni la parella formada pels germans dels anteriors. Anna (germana de Felip) amb Lluís (germà d'Isabel)..S'explica que en un document arribat des de Flandes (citat per en Pedro del Madrazo en el seu llibre "Viaje Artístico" de 1884(p110) en el que es parla d'un pagament,l'any 1623, autoritzat per la reina Isabel d'unes obres arribades des de Flandes per tal de decorar les seves cambres.Així un conjunt d'obres de diferents artistes flamencs (Jan Brueghel, el Vell. Pieter Paulus Ruberns...)enviades per tal de decorar la Torre nova (després de les remodelacions efectuades per en Juan Góme de Mora).. Aquest conjunt,arribat des de Flandes (amb obres com les referides al palau de Tervuren i les de palau de Mariemont) es van dur per tal de decorar el la Torre de la Reina de l'Alcazar de Madrid ..La primera referència documental d'aquest grup de 26 obres apareix en l'inventari de l'Alcazar de l'any 1636.. D'altra banda cal considerar la hipòtesi que en algunes d'aquestes obres,datades entre 1609 i 1620/21, podria ser que Isabel hi hagués estat present tot gaudint dels magnífics paratges que envoltaven el Palau de Mariemont i el de Tervuren.. I que Jan Brueguel el Vell va retratar..Ja que el seu futur consort,Felip IV, era nebot d' Isabel Clara Eugènia (la qual era germanastra de Felip III)..Per tant aquests podria ser la reina els tingués especial estimació a aquestes obres (ja que reflecteixen els bons moments passats allà en la seva infantesa i joventut..L'any 1633,al mateix any de la mort d'Isabel Clara Eugènia, el Palau de Tevuren va patir un incendi (potser per això es va efectuar aquest trasllat?).  Isabel de Borbó retrat datat l'any 1624. Autor desconegut .    
Photo

Post has attachment
Segimon I de Polònia (Kozienice,1/1/1467-Cracòvia,1/4/1548) rei de Polònia (1506-1548) successor del seu germà Alexandre I (1461-1506)rei de Polònia (1501-1505); aquest darrer havia succeït,al seu torn, al seu germà més gran Joan Albert I (Cracòvia,1459-Torun,1501) rei de Polònia(1492-1501)...Segimon I va haver d'enfrontar-se a les escomeses dels russos a causa de Lituània,dels tàrtars, dels turcs (que pretenien Moldàvia). I també, per l'oest, per les pretensions del Sacre Imperi Romà ..L'any 1514, en la guerra contra el zar Basili III va perdre Smolensk (estratègica població entre els dos països).Tot i així obtingué una gran victòria a Orsza. L'any 1515 es va quedar vidu de la seva primera esposa la noble hongaresa Bàrbara Zapolya (1495-1515) filla d'Eduvigis Piast (amb la qual va tenir dues filles Eduviges i Anna). L'any 1518 va contraure matrimoni amb Bonna Sforza ((Vigevano,1494-Bari,1557), la qual va introduir la cultura renaixentista a Polònia. I amb la qual va tenir entre aquesta   descendència,entre  1519 i 1527, sis fills: les seves quatre filles :Isabela,Sofia,Anna i Caterina i al seu  successor  Segimon (II) .
 L'ocupació de Prússia (1520), per part del rei polonès, va obrir un període d'hegemonia polonesa a Europa oriental. La seva aliança amb Maximilià I (Wiener,1459-1519) va afavorir  una certa tranquil·litat en el seu regnat. Tot i que al rei no li mancaven les crítiques, com la del famós bufó Stanczyk (c.1480-1560) del qual no podia prescindir fàcilment (ja que l'havia "heretat" del seu germà Alenxandre I). En una famosa anèdocta sobre un ós que el rei havia fer portar de Lituània,per tal de recrearse en la cacera particular, hi va haver una forta polèmica degut a les maldiences que va rebre per part del popular còmic.. El castell de Wawel (situat al turó Wawel) a Cracòvia va servir de residència als sobirans de Polònia (durant 5 segles des de 1038 a 1596).  Al costat, del castell, la catedral de Wawel hi ha la famosa "campana de Segimon"de nou tones de pes. Aquest gran present fou oferida per part de Seginom I, rei de Polònia i Gran Duc de Lituània, quan Cracòvia va esdevenir la capital de Polònia. En aquesta medalla,feta per Giovannia Maria  Mosca (Padua,1493-Polònia,1573)s'entreveu el perfil força contundent
d'aquest rei. El qual al final del seu gran regnat va haver de suportar les pressions de la noblesa i les crítiques ja que tot i va guanyar la guerra contra Prússia no la va poder incorporar a la corona.
 
Photo

Post has attachment
Bonna Sforza de Milà (Vigevano,2/2/1494-Bari,19/11/1557). En aquesta medalla del seu coetani l'artista Giovanni Maria Mosca (Padua,1493-Polònia,1573) es pot comprovar, de manera fidedigna l'aspecte físic i també psicològic de la filla de Gian Galeazzo Sforza i d'Isabel d'Aragó (o de Nàpols). Bonna va ser,també,  la segona esposa de Segimon I de Polònia(fill de Casimir IV de Polònia i d'Isabel d'Habsburg d' Hongria). A la medalla hi posa de manera precisa la data de 1546. Per tant ella voltava pels cinquanta dos anys d'edat. El gest energic del seu perfil dóna mostra de la seva forta personalitat..
Bonna havia contret matrimoni,als vint-i-quatre anys, amb el madur  Segimon I Jaguellon (Kozienice,1/1/1467-Cracòvia,1/4/1548) que aleshores ja tenia cinquanta anys..  Aquest matrimoni va ser propiciat per Maximilià I (Àustria, 1459-1519). Ja que l'emperador estava casat,en segones núpcies des de l'any 1494, amb Blanca Maria Sforza(1472-1510), la qual era la tieta paterna de Bonna.
Segimon s'havia quedat vidu de la seva primera esposa Bàrbara de Zápolya (Hongria,1495-Cracòvia,1515) amb la que s'havia casat el 8/2/1512.I amb la que va tenir dues filles Eduviges (1513-1573 i Ana (1515-1520).  Després de la mort de la seva primera esposa es van tallar les relacions entre el rei polac i els húngars. Ja que Segimon-davant el perill turc va preferir aliar-se amb, Maximilià ( el poderós emperador del Sacre Imperi Romà Germànic) enfront dels interesos  de la seva família tant del seu propi germà,més gran, Vladislau II d'Hongria (Cracòvia,1456-Buda,1516) com del seu cunyat el comte Joan de Zápolya (1487-1540)( que era germà de la seva difunta primera esposa).  Maximilià I , el seu nou aliat, el va voler contentar tot proporcionant-li el matrimoni amb la culta Bona Sforza de la distingida família milanesa ( a l'antiga i aristocràtica família Visconti  hi va poder accedir el condottiere Francesc Sforza el qual es casar amb Blanca Maria Visconti.El seu primogènit  fou Galeà Maria(1444-1476)duc de Milà,el qual va ser el pare de Joan Galeàs Sforza (1469-1494) (germà de Blanca Maria ). Aquest va ser, al seu torn, pare de Bonna.  Les intrigues de Lluís Maria Sforza (1452-1508) (un dels gemans més joves del primogènit Galeà Maria van dificultar els drets dels seu nebot,Joan Galeàs, o pare de Bonna. Per tant, Ludovic el "Moro" tal com també era conegut Lluís Maria va aconseguir desplaçar el poder a favor d'ell i de la seva esposa Beatriu d'Este ..Bonna segur que deuria ser conscient, des de ben jove, d'aquestes intrigues ja que la seva mare Isabel de Nàpols (filla d'Ippolita , la qual era germana de Galeàs i de Lluís), s'havia queixat d'aquesta usurpació(del poder succesori) a favor del seu fill i germà de Bonna,al seu pare Alfons II de Nàpols (descendent de Ferrante el fill d'Alfons V el Magnànim)... Per tant Bonna- a diferència de la vulnerabilitat que va haver de suportar la seva tieta,Blanca Maria, respecte el seu propi destí-  va intentar fer servir la seva vena política per tal d''aconseguir el que creia més convenient a la  seva  pròpia nissaga..Aquesta imatge podria ser la que va fer servir més tard l'artista polonès Jan Matejko (Cracòvia,1838-1893) per tal de recrear algunes de les seves magnífiques obres sobre aquest personatge tan peculiar.  
 
Photo

Post has attachment
Jean Marc Nattier (París,17/3/1685- 7/11/1766). El gran pintor francès va rebre la seva primera formació artística del seu pare. El seu talent el va portar a guanyar,als quinze anys, el primer premi consistent a  acudir a l'Acadèmia Francesa de Roma (però ell va declinar d'anar-hi) . L'any 1715,als 30 anys, va marxar a Amsterdam,on Pere el Gran i la emperatriu Caterina hi eren (però va declinar,també, l'oferiment d'establir-se a Rússia al servei del zar). Pel que sembla a Nattier no li agradava viatjar ni marxar lluny de la seva terra. Entre 1715 i 1720 es va dedicar a efectuar diverses composicions pictòriques. El crac financer  de 1720(obra de les maquinacions de Law) van arruinar pràcticament a Nattier el qual es va dedicar a realitzar nombrosos retrats de la família reial francesa. Com aquest dedicat a
Maria Adelaida (Versalles,1732-Roma,1808) va ser una de les filles de Lluís XV (besnét de Lluís XIV) i de la seva esposa polonesa Maria.
 Leszczynska. La noia mostra una similitut física destacada respecte,Lluís XV; el seu pare. Els mateixos ulls foscos i expressius. Ja des de nena va mostrar una intel·ligència destacada (en tots els estudis que se li van facilitar :ciències, música,dibuix,.rellotgeria...) unida a un caràcter de fort temperament. S'explica que sent encara una nena-tot posicionant-se a favor de la seva resignada mare- va intrigar contra les amants del seu pare; ja fos la Pompadeur o la du Barry. També, fou enemiga declarada de Voltaire. Després de la mort de Lluís XV( al que va cuidar quan estava malalt)va exercir la seva influència en el seu nebot Lluís XVI en la tria dels seus ministres ...
Nattier la va retratar com la Diana la caçadora . Maria Adelaida va preferir restar soltera que no pas casar-se amb algú "inferior" a la seva categoria.. Les idees revolucionàries que ella va combatre amb tant d'ardor, van arribar.Es van endur a Lluís, el nebot i a Maria Antònia la seva esposa( d'entre molts d'altres).Ella es va poder salvar. Va fugir amb la seva germana Victòria .Va dur,però, una vida errant en els darrers anys de la seva vida ..
Photo

Post has attachment
En aquesta imatge es poden contemplar els pefils de Lluís Antoni de Borbó (Palau del Buen Retiro,1727-Arenas de San Pedro,1785), ell era fill de Felip V i de la seva segona dona Isabel de Farnesi, i el germà, més jove de Carles III. El seu altre germà Felip de Parma (va contraure enllaç amb Lluïsa de França,una de les filles de Lluís XV de França, i va ser pare de Maria Lluïsa de Parma(Parma,1751-Roma,1819) casada,l'any 1765 quan tenia uns catorze anys, amb Carles IV d'Espanya. I que va tenir la seva filla primogènita Carlota Joaquima,deu anys més tard,l'any 1775,d'un total de quinze dels quals van sobreviure set en edat adulta(entre ells el futur Ferrran VII(1784-1833).
La jove Maria Teresa de Valladrigas y Rozas (Saragossa,1750-1820)es portava més de vint anys amb seu madur i culte marit amb el qual va contraure matrimoni morganàtic l'any 1776
El seu cunyat,Carles III, va dictar en la Pragmàtica Sanció en aquest mateix any per tal de rebaixar els drets d'aquesta parella en la successió reial. Tot i que a la mort de  Lluís, l'any 1785, es van resarcir els drets de la seva nissaga a fi que els seus fills podessin  ostentar el  cognom Borbó. La parella va tenir una breu descendència:
.Lluís Maria de Borbó i Vallabriga, XIV comte de Chinchón i arquebisbe de Toledo(1777-1823)
.Maria Teresa de Borbó i Vallabriga,XV comtessa de Chinchón (1780-1828) (enllaç amb Manuel Godoy).
 I Maria Lluïsa de Borbó i Vallabriga ((1783-1846).
Goya va fer algun retrat d'aquesta aristòcrata de mirada melangiosa
 .Hi ha una curiós retrat d'ella, muntada a cavall, on exhibeix el seu port greu i elegant. Segurament es va veure obligada a sotmetre's a la influència i a les exigències  de la seva neboda política Maria Lluïsa
de Parma  de la qual va obtenir (l'any 1785 a la mort del seu marit) el títol d'infanta i,també, que ella i les seves dues filles fossin condecorades amb l'Ordre de Maria Lluïsa (establerta l'any 1792 pel seu marit Carles IV a instàncies de la reina consort). La seva filla gran Maria Teresa de Borbó i Vallabriga fou la moneda de canvi utilitzada per la reina ,ja que a canvi d'aquests honors, fou obligada a contraure enllaç amb el vàlid de la reina, Manuel de Godoy (Badajoz,1767-París,1851)
Photo

Post has attachment
Francisco de Goya ( Fuentedetodos,1746- Bordeus,1828)va realitzar aquest retrat de Maria Teresa de Borbón y Vallabriga (Velada,Toledo, Palau dels comtes d'Altamira,26/11/1780-París,24/11/1828) en data de 1783 (un any anterior al retrat que va realitzar,Goya, de la seva família on sortia en companyia del seu pare l'infant Lluís (fill de Felip V i d'Isabel de Farnesi, i germà de Carles III ) de la seva mare,Maria Teresa de Vallabriga, i dels seus germans Lluís i la petita Maria Lluïsa. Maria Teresa fou batejada a la parroquia de Velada ,figurant només el cognom de Vallabriga (el Borbó ,com també en el cas dels seus germans, només se'ls va permetre utilitzar després de la mort del seu pare). Ella va passar els seus primers anys a Arenas de San Pedro (Àvila) on fou retratada al menys en dues ocasions: en aquest retrat de cos sencer (situat al Nacional Gallery de Washington, i en el de "La família de l'Infant don Lluís"que es troba a Itàlia (a la fundació Magnani Roca). A la mort del seu pare,l'any 1785, Maria Teresa fou traslladada amb la seva germana Maria Lluïsa al Convent de Sant Climent de Toledo. La finalitat d'aquesta reclusió, sembla ser que, era
possiblement evitar la seva boda amb algun noble (la qual cosa podria significar la represàlia del seu oncle Carles III sobre la seva família). En el convent va estar Maria Teresa durant dotze anys,fins l'any 1797,en que, regnant el seu cosí Carles IV (fill de Carles III) i, també, la seva cosina  Maria Lluïsa de Parma (filla d 'Antoni de Parma el qual era germà,mitjà,de Carles III i de Lluís) aquesta darrera la va escollir com a esposa en una boda concertada per el seu vàlid Manuel de Godoy...En aquesta curiosa imatge es veu la petita Maria Teresa,d'uns tres anys, amb una mena de gorra barret, amb cinta guarnida amb una flor, cobert aquest per una mantilla que li tapa els seus rossos cabells. Els ulls petits i foscos mostren una viva expressió i destaquen sobre la pell blanca de la nena. La seva postura sembla que imiti els aires galants de les majes adultes (ja que el braç dret el mantè recolzat a la cintura amb el palmell de la mà  mirant cap a dalt) mentre que amb l'altra mà es subjeta la llarga mantilla que llisca tot arribant per part de la faldilla de color negre ; un diminut peu sobresurt per sota i mostra el tipus de sabata blau fosc axorolada,amb uns petits adorns daurats. Al seu costat un gosset de raça (potser un caniche)acompanya a la seva petita mestressa. Tots dos es recolzen en un tipus de sòl ocre del que sembla una mena de jardí o terrassa . Una mena de mur baix (a l'alçada de la cintura de la nena) permet veure una magnífica vista del paisatge d'Arenas de San Pedro amb la vegetació verda dels boscos propers a la finca, i la silueta de la serralada,on hi destaca un pic, que s'albira al fons.
Photo

Post has attachment
Maria Isabel Ana (Capodimonte,30/4/1743-5/3/1749) curiosa imatge d'aquesta infanta (filla de Carles III i de Maria Amèlia de Saxònia. I germana nascuda un any abans que Maria Josefa Carmela (1744-1801) i també germana de Maria Lluïsa (Portici,1745-1792) la qual va contraure enllaç amb Leopold II del Sacre Imperi Romà Germànic (fill de Maria Teresa I d'Austria i germà de Josep II i de Maria Antonieta entre d'altres).La parella  foren pares de quinze fills (entre els quals el futur emperador i darrer portador d'aquest títol mil·lenari Francesc I d'Àustria (Florència,1768-Viena,1835).
El seu germà futur Carles IV (1748-1819) tenia al voltant d'un any quan Maria Isabel va morir quan estava a punt de fer els sis anys de vida...En aquesta curiosa imatge de Giussepe Bonito  (Nàpols,1707-1789) la nena sosté un ocell a la seva mà dreta mentre que amb l'altre s'agafa el vestit amb delicadesa, la mirada expentant de la nena denota una viva atenció (possiblement tot seguint les ordres de l'artista italià de com havia de posar,la qual cosa ella fa-tenint en compte la seva tendra edat- amb una increible majestuositat )....Més tard la seva neboda Carlota Joaquima  (Palau d'Aranjuez,1775-Palau de Queluz,1830) filla del seu germà Carles IV i de Maria Lluïsa de Parma) també hi posarà en aquest cas per a l'artista Marià Salvador Maella(València,1739-Madrid,1819) amb un petit ocell  a la mà dreta.Potser imitant aquest model de la seva tieta i antecesora  (tot seguint les ordres de Salvador Maella). Tot i que en el cas de Carlota Joaquima ofereix una imatge més aviatencarcarada que el gran artista,Maella, no es va privar de dissimular.
Photo

Post has attachment
Goya fa fer el famós retrat de "La família de Carles IV d'Espanya" datada l'any 1800. En aquest detall de l'lobra es pot contemplar la reina Maria Lluïsa de Borbó- Parma acollint els seus fills menors: La infanta Maria Isabel de Borbó (Madrid,6/7/1789-Portici,13/9/1848), que tenia uns onze anys en el retrat, a la qual la seva mare li passa el braç per sobre la seva espatlla.La controvertida reina ,dóna l'altra mà al seu fill més petit l'Infant Francesc de Paula ( Madrid,10/3/1794-13/8/1865) que aleshores tenia uns sis anys; i que va viure, més tard, en data del 2/5/1808,  quan tenia uns catorze anys, la situació de confrontació entre les tropes d'ocupació francesa a Madrid- les quals van intentar enviar-lo  l'exili a França-i el poble madrileny. Aquest fet  fou el famós detonant de "L'aixecament del dos de maig". Tot i així, l'infant va acompanyar als seus pares Carles IV i Maria Lluïsa , en el seu exili a França i a Roma.
Photo
Wait while more posts are being loaded