Post has attachment

Post has attachment
Quanta dolcesa al cor porta pels ulls
el que en un punt el temps i la mort furta!
Que és el que tanmateix m'aconsola
i que en els afanys creix i sempre dura...

Post has attachment
A tocar d'aquest arbre mutilat
abandonat en aquesta dolina
que té l'abandó
d'un circ
abans o després de l'espectacle
miro
el pas tranquil
dels núvols sobre la lluna...

Post has attachment
Si l'immortal desig, que alça i governa
pensaments aliens, mostrés els meus,
potser fins a casa d'Amor faria
pietós qui despietat hi regna.

Prô puix que l'ànima, per llei divina,
té llarga vida i el cos mor en breu,
no poden els sentits lloar o prear
el que no poden comprendre del tot.

Llavors, ai las! com podrà escoltar
l'honest anhel que encén el cor per dins
qui tothora es veu reflectit en d'altres?

De l'amable tracte me n'han privat
amb el meu senyor, que fa cas d'enganys,
car, de veritat, fals és qui no hi creu.

Post has attachment
GERMANS
Mariano 15 de juliol de 1916

De quin regiment sou
germans?

Paraula commovedora
en la nit

Fulla nounada

En l'aire convuls
involuntària revolta
de l'home present en la seva
fragilitat

Germans

Post has attachment
Bretxa (Llibre V, 78) Plató, el còmic

L'ànima, mentre besava Agató, la tenia als llavis:
pobra! Emergia com per transvasar-se.

Post has attachment
Aigües del dorment, arbre d'absència, hores sense ribes,
en la vostra eternitat una nit s'acaba.
Com anomenarem aquest altre dia, ànima meva,
aquesta resplendor menor barrejada d'arena negra?

A les aigües del dorment les llums s'inquieten.
Un llenguatge es fa, que comparteix la clara
proliferació d'estels a l'escuma.
I és el despertar gairebé, el record ja.

Post has attachment
Però la teva espatlla s'esquinça als arbres,
cel estelat, i la teva boca busca
els rius respirant de la terra per viure
entre nosaltres la teva anhelant i preocupada nit.


Oh, encara la nostra imatge,
portes prop del cor una mateixa ferida,
una mateixa llum on es mou un mateix ferro.

Divideix-te, que és l'absència i les seves marees.
Acull-nos, que tenim gust de fruits que cauen,
barreja'ns sobre les teves platges buides a l'escuma
amb la fusta a la deriva de la mort,

arbre de branques de nit dobles, sempre dobles.

Post has attachment
SILENCI
Mariano el 27 de juny de 1916

Conec una ciutat
que cada dia s'omple de sol
i tot és raptat en aquell moment

Me'n vaig anar un vespre

Al cor durava el cant
de les cigales

Del vaixell
envernissat de blanc estant
he vist
la meva ciutat esvair-se
deixant
una mica
una abraçada de llums en l'aire tèrbol
suspesos
VERSIONS D'UNGARETTI XVII
VERSIONS D'UNGARETTI XVII
vicisdemavida.blogspot.com

Post has attachment
L'ESTIU DE NIT

I

Em sembla, aquest vespre,
que el cel estelat, eixamplant-se,
se'ns apropa; i que la nit,

darrera tants de focs, és menys fosca.


I el fullatge brilla també sota el fullatge.
El verd, i l'ataronjat dels fruits madurs, ha crescut,
llàntia d'un àngel proper; un batec

de llum amagada pren l'arbre universal.


Em sembla, aquest vespre,
que hem entrat al jardí, del qual l'àngel
ha tancat les portes sense retorn.
VERSIONS D'YVES BONNEFOY I
VERSIONS D'YVES BONNEFOY I
vicisdemavida.blogspot.com
Wait while more posts are being loaded