Post has attachment
Canvis en la jerarquia del poder a Brooks Falls

No us penseu que només la política local és d'interès. La web del parc nacional de #Katmai ens informa de moviments importants a la jerarquia dels #óssos de Brooks Falls. Pels que no ho sabeu, Brooks Falls és un grup de cascades, a dins del parc de Katmai, #Alaska, on cada mes de maig i juny hi apareixen un munt d'óssos, per pescar salmó. Diferents espècies de salmó pugen pel riu, i han de fer uns salts de més de 2 metres d'alçada per superar unes cascades. Els óssos es posen allà per cruspir-se'ls més fàcilment. El lloc es va fer famós a rel d'un documental del National Geographic. Per mi, no és ni de lluny el millor lloc on anar a veure els óssos, però sens dubtes la televisió l'ha fet el més popular.
El parc ha posat fa temps webcams, que els permeten una molt bona observació del comportament dels óssos. I resulta que l'ós que remenava les cireres des de 2011, un tal 856 (sense àlies conegut, vés a saber perquè), ha aparegut després de l'hivern mig esquifit, prim prim prim. Els altres se n'han adonat, i es veu que en 32 (Chunk, aquest si té un nom com cal) li ha furtat la cadira. Bé, més que la cadira, el millor lloc de pesca, on endrapes més salmons amb menys d'esforç. Que es veu que és per això pel que es barallen.
Feu un cop d'ull a l'article, encara que sigui per les fotos...
Add a comment...

Post has attachment
La balena que sopava sola

Només pel títol de l'article, ja val la pena la seva lectura. Us explico. Sembla ser que les balenes geperudes canten quan mengen arengs. Els envolten amb bombolles, i se'ls cruspeixen de viu en viu, tot cantant una cançoneta repetitiva que podeu escoltar a l'article. Es creia que era una espècie d'acte social, o similar. Fins que n'han trobat una de sola que també cantava mentre endrapava tonelades de peixet. Cridava a altres a compartir banquet? Estava més contenta que un gínjol? No hi havia cap altre balena a kilòmetres de distància... O és que estava visitant el parc nacional de Glacier Bay i això la feia feliç?
No m'allargaré, sé que friseu per saber-ne la resposta: canten per espantar als arengs, que a més por tenen, més s'ajunten, i més neden cap a la superfície. En altres paraules, més bé es posen a taula. I tot plegat amb música!
Digues-els-hi tontes, a les geperudes.

The Whale That Dines Alone | Hakai Magazine
Add a comment...

Post has attachment
Homer, Alaska, com Eivissa

En què s'hi assemblen Eivissa, amb tot el Sol de la Mediterrània, i Homer, Alaska, on hi plou tot sovint? Us ho explico. Són llocs aïllats (en el cas d'Eivissa, òbviament), Homer és a la fi de la península de Kenai, una espècie de Finisterre. Hi ha un nombre limitat de cases. Hi reben un nombre important de turistes. De fet, cada cop més. Uns pel Sol o per les platges, uns altres pels óssos o per la pesca, tant ne fa. Els turistes hi van cada cop més, disposats a gaudir de les seves vacances, pagant el que faci falta.
Pagant el que faci falta?
Quan de s'això se n'adonen els propietaris dels pisos, casetes o apartaments, comencen els problemes per altres. Els allotjaments es posen en lloguer als turistes, via els múltiples serveis que es poden trobar a internet. I en els pocs mesos de temporada alta (tres o quatre en el cas de Homer), treuen més beneficis que llogant tot l'any. Això sense tenir en compte, que la resta de l'any lloguen els habitatges als habitants locals de sempre.
Què passa si l'habitant local de sempre és el mestre de l'escola o el metge de l'hospital? Doncs que Homer i Eivissa són els que passen a tenir el problema com a comunitat.
Però això ja són figues d'una altra panera...
Add a comment...

Post has attachment
Eva Tcheripanoff, la darrera de Kashega.

Ha estat una notícia rellevant a Alaska, fins i tot el Governador de l'estat n'ha fet esment. La setmana passada va morir Eva Tcheripanoff, als 90 anys. Era la darrera persona viva que havia nascut al poble de Kashega, a l'illa de Unalaska, a les Aleutianes. Nascuda el 1928, encara va viure la seva infantesa i primera adolescència en un estil de vida tradicional, sense parlar gairebé l'anglès, amb la cacera com a principal forma de subsistència. En resum, una de les darreres persones que quedaven d'un món i una cultura que s'estan esvaint per moments.
L'any 1942, després dels bombardejos japonesos de les Aleutianes, van ser evacuats a corre-cuita. Van passar la guerra lluny de casa... i mai més hi van poder tornar. El poble de Kashega va quedar abandonat, després de segles d'existència. Una forma de vida, tota una cultura, va quedar-se allà, sense els seus habitants, que tot just l'han mantingut en la seva memòria.
És una constant en la relació entre els Estats Units i els indígenes: en algun moment del segle XX, hi ha un esdeveniment extern que porta a fer un trasllat físic dels indígenes, més o menys voluntari, des d'un poble on mantenen formes de vida tradicionals a un altre on accedeixen al benestar i protecció del món modern. Sempre és un moment viscut de manera tràgica, perquè és el final d'un estil de vida. El final.
Add a comment...

Post has attachment
L'Ivori i els Inuit

Aquest és un tema que ja hem comentat anteriorment. Les vendes d'artesania indígena feta amb ivori de morsa, mamut o mastodont (si, heu llegit bé) ha caigut espectacularment, afectant una de les poques fonts d'ingressos dels nadius (inuit, principalment). Alguns estats, com Califòrnia, han legislat sobre l'ivori (pensant en el comerç il·legal d'ullals d'elefants), augmentant els controls i multes a posseïdors d'artesania feta amb aquest material. Això dificulta tant les vendes de l'artesania d'ivori dels inuit en botigues d'aquests estats, com les vendes a turistes, que creuen que les seves lleis locals també afecten el ivori de morsa o mamut.
Per això, el Parlament d'Alaska ha demanat al Congrés dels Estats Units que emeti una llei que impedeixi als altres estats legislar sobre l'ivori d'Alaska.
Els inuit segueixen el tema amb atenció, els hi va una bona part dels seus ingressos ...

Alaska State Legislature urges Congress to address state ivory bans
Add a comment...

Post has attachment
Menjar fresc a Alaska

Als mercats locals d' Alaska , a finals d'Abril, ni somien en trobar-hi verdura o fruita. Però estan contents, es veu que ja hi poden trobar ous frescos (de pollastre, indiot, ànec...) o gambes (mireu-vos-la bé... no ho sé...). Apa, per saltar d'alegria!
Add a comment...

Post has attachment
Durant gran part del segle XX, les poblacions dels ramats salvatges de #caribus van anar minvant. Finalment, sembla ser que una bona gestió de l'entorn i polítiques conservacionistes més actives estan aconseguint uns bons resultats. En aquest cas concret, s'ha pogut constatar que un dels dos grans ramats, el Porcupine (Porc Espí, que es mou pel nord-est d' #Alaska i nord del #Yukon) ha assolit un record de població.
El caribú és un animal molt important pel manteniment dels ecosistemes de les regions artiques i sub-àrtiques.
Add a comment...

Post has attachment
Ha començat la temporada de #mushing a #Alaska: carreres de góssos que tiren de trineus, amb un personatge a darrera, ben tapat, fotent crits i empenyent. Pocs d'ells són el que anomenem huskies (vull dir els gossos). Més aviat són petits, i amb pinta de peteners. Però com corren i com els agrada!!!!
A Alaska, la temporada té com a carrera principal la Iditarod, i al Yukon tenen la Yukon Quest. Segurament podem dir que és l'esport principal d'aquest racó de món...
Knik 200 begins Southcentral sled dog racing season
Add a comment...

Post has attachment
Esquiar sense pagar a Alaska
 
Un dia a l'any, a l'Alyeska Resort, una de les pistes d'esquí més populars d' #Alaska, permeten esquiar de franc a tots aquells que hi vagin disfressats de Papa Noel o Santa Claus, com us agradi més dir-li. Any rera any, s'hi presenta un munt de gent, arribant als 700 aquest #Nadal. Jo crec que alguna pista d'esquí catalana hauria de prendre nota, i podria permetre, un cop per any (el 5 de gener, per exemple) que tothom que hi anés vestit de rei mag o dalt d'un camell, podés esquiar de franc. L'espectacle seria similar al del video...
Add a comment...

Post has attachment
Relació entre els elefants d'Àfrica amb els nadius d'Alaska
 
Sembla allò de la papallona que inicia el seu vol, i al cap d'un temps algú rep una garrotada a l'altra banda de món. Resulta que les polítiques de defensa dels elefants i en contra del contraban d'ivori, han fet baixar brutalment les vendes d'art dels nadius (inuit) d'Alaska, fetes amb ivori de morsa. La morsa és aquell animal que sembla una foca gegant, amb uns ullals impressionants. Els inuit les cacen per menjar, i fan servir l'ivori dels ullals per esculpir-ne figures de diferents mides. Les figures que venen els donen accés als diners, per comprar bens que complementen la seva economia tradicional de subsistència.
Però resulta que els turistes no saben (sabem?) que existeix cap altre ivori que el de l'elefant, Per tant, encara que vegin que l'esculptura sigui feta per un inuit i que és legal, li sembla evident i obvi que ha importat ivori des d'Àfrica, d'un pobre elefant cruelment assassinat. I d'acord amb els canons de la defensa del bé universal, no compra la peça de l'artista inuit. Kafka no deixa d'escriure noves històries, no us sembla...
 
http://fpme.link/hDXdt0  
#Alaska #inuit #ivori #elefants #morses
Add a comment...
Wait while more posts are being loaded