Profile cover photo
Profile photo
Oriol Pascual
127 followers -
el savi sap que no sap i el ruc ho te tot al cap.
el savi sap que no sap i el ruc ho te tot al cap.

127 followers
About
Posts

Post has attachment
**
Podem adonar-nos de la particular relació entre el record i la construcció del concepte de l’espai públic si parem atenció en el casalot aristocràtic que fa cantonada amb els carrers de Boters i del Pi, davant la plaça de la Cucurulla. Ens referim al Palau ...
BARCELONA REDESCOBERTA
BARCELONA REDESCOBERTA
descobertesbcn.blogspot.com
Add a comment...

Post has attachment
ESCENIFICACIONS EQUIVOCADES
P odem
adonar-nos de la particular relació entre el record i la construcció del concepte
de l’espai públic si parem atenció en el casalot aristocràtic que fa cantonada amb
els carrers de Boters i del Pi, davant la plaça de la Cucurulla. Ens referim al
Palau...
ESCENIFICACIONS EQUIVOCADES
ESCENIFICACIONS EQUIVOCADES
descobertesbcn.blogspot.com
Add a comment...

Post has attachment
LES ESCENIFICACIONS EQUIVOCADES
P odem adonar-nos de la particular
relació entre el record i la concepció de l’espai públic si parem
atenció en el casalot aristocràtic que fa cantonada amb els carrers de Boters i
del Pi, davant la plaça de la Cucurulla. Ens referim al Palau Castell Pons t...
LES ESCENIFICACIONS EQUIVOCADES
LES ESCENIFICACIONS EQUIVOCADES
descobertesbcn.blogspot.com
Add a comment...

Post has attachment
Francesc Masriera i Manovens (1842 - 1902), era membre d'una important nissaga d'orfebres i artistes: Germà del pintor Josep Masriera i oncle del pintor, orfebre i dissenyador de joies modernista Lluís Masriera. Estudià pintura en la llotja de Barcelona i completà la seva formació a Ginebra, Paris i Roma. Va cultivar el gènere del retrat i la pintura anecdòtica, testimoni de la vida i els costums de la burgesia barcelonina de l'època, que el van fer mereixedor d'un gran reconeixement social.
La contribució de Francesc Masriera a la història de la pintura catalana s'hauria de valorar dins de l'amalgama de les tendències de finals del segle XIX que dibuixen un perfil artístic d'ample espectre visual. En general, el seu estil és sofisticat i cosmopolita, tot i que sovint s’ha considerat excessivament acomodat al gust del client i , per tant, interessat només en el negoci. Tot i així, en alguns dels seus quadres de temàtica orientalista, caracteritzats per un detallisme preciosista fruit de la seva formació com a orfebre, es fàcilment recognoscible la influència de Marià Fortuny. Aquests serien els casos de “la noia de l'harem”, pintat en 1890, o “En presència del senyor”, de 1891.
Photo
Photo
3/1/18
2 Photos - View album
Add a comment...

Post has attachment
FUTURISME BARCELONI
La cadena de Hong Kong Mandarín Oriental
Hotels va obrir al novembre de 2009 un dels seus establiments exclusius a
Barcelona. El lloc triat fou    l'antiga
seu del Banc Hispano-Americano, projectat el 1955 per l'arquitecte bilbaí
Manuel Ignacio Galíndez (18...
FUTURISME BARCELONI
FUTURISME BARCELONI
descobertesbcn.blogspot.com
Add a comment...

Post has attachment
A Sant Feliu de Guíxols hi trobem un dels vestigis més interessants d’arquitectura orientalista del Principat: Ens referim al casino de la Constància, construït entre 1888 i 1890 per l'arquitecte Gerad Guitart i Lostaló (1859-1926), essent ampliat posteriorment els anys 1899 i 1928.
En aquella època havia a Sant Feliu cinc casinos o societats de socors mutu que havien aixecat diferents associacions menestrals i obreres de la vila. Ara be, d’aquest llegat només es conserva, pràcticament intacte, aquest edifici, i també popularment conegut com el casino dels nois, en referència al jovent amb inquietuds progressistes que van ser especialment actius en l’àmbit de la cultura fins l’arribada del turisme.
Tot el conjunt té un aire marcadament arabitzant. La cúpula triple, les obertures d'arc de ferradura apuntat, el fris d'arcuacions cegues que ressegueix tota la part superior de l'edifici, els esgrafiats, les gelosies que tanquen les finestres de les golfes, formen part d'un llenguatge historicista d'arrel romàntica, freqüent a la Catalunya de la segona meitat del segle XIX.
PhotoPhotoPhoto
20/12/17
3 Photos - View album
Add a comment...

Post has attachment
Existeix una peculiar relació entre aquest edifici de Caldes de Malavella i l’edifici Alhambra de Barcelona al voltant de l’Electroteràpia. A principis del segle XX l’aplicació d’una energia considerada “moderna” a lesions musculars i atrofies nervioses gaudia de molta acceptació ja que se li atribuïen propietats tonificants i era molt apreciada com a revigoritzant de la salut. Les vibracions elèctriques es feien servir per tractar la ciàtica, el artritis o el reuma, però també es consideraven eficaces per les “afeccions nervioses” i, fins i tot, per la “debilitat genital”. El cas és que Otto Streitberger va ser un dels percussors d’aquest tipus de remei a Catalunya, un veritable pioner en el negoci de les teràpies alternatives que fascinaven a una societat cada cop més abocada a les pràctiques saludables. Per aquest motiu no ens ha d’estranyar la vinculació del matrimoni Streitberger amb Caldes de Malavella i, més concretament, que fossin propietaris de Vil•la Rosario un xalet aïllat, envoltat de jardí, just al final del nucli urbà. Es de sobres conegut que aleshores aquesta població gironina, era un important centre balneari. El poble creixia per l’arribada d’estiuejants , atrets per les aigües sulfuroses i les seves propietats terapèutiques, que hi podien accedir per ferrocarril des de Barcelona. Vil•la Rosario, popularment coneguda com la Torre dels Alemanys, va ser un encàrrec d’Otto Streitberger al mestre d’obres i promotor Ramon Vinyals i Guitart. La casa, d’estil neoàrab, la començà a construir en 1914, però va ser el seu fill, Joan Vinyals i Sola, qui la va acabar en 1928, afegint-hi un pis i una torre rematada amb un cúpula, que va desaparèixer durant la guerra civil.
A inicis de la dècada dels 20 Otto Estreitberber esdevé el representant a Espanya del mètode del professor Stein i del seu sistema “neovital” basat en l’aparell “Elektra” per a descarregues electròniques controlades. En una torre del barceloní barri de Sant Gervasi, amplia i confortable, envoltada de jardí, decideix instal•lar-hi la seva delegació comercial i el seu consultori per atendre els pacients d’electroteràpia. Efectivament , la seva idea d’establir el negoci juntament amb la residencia en un edifici d’estètica similar a Vil•la Rosario, en una moment en el que s’associa l’estil exòtic neoàrab amb l’esbarjo saludable, ens fa pensar que hauria escollit l’edifici presumiblement dissenyat i construït per Domènec i Balet. en 1875 , conegut amb el nom d’edifici Alhambra
PhotoPhotoPhotoPhoto
20/12/17
4 Photos - View album
Add a comment...

Post has attachment
Els estudis de Owen Jones son fonamentals per comprendre la influencia que l'Alhambra va exercir com a patró decoratiu en els edificis Orientalistes de la segona meitat del segle XIX. En 1842 publicà a Londres el llibre en dos volums titulat "Plànols, alçats, seccions i detalls de l'Alhambra, a partir de dibuixos presos sobre el terreny en 1834 per Jules Goury, i en 1834 i 1837 per Owen Jones”. Aquesta obra magna, a part d’una introducció històrica sobre el regne de Granada escrita per Pasqual de Gayangos, es centra en l’ornamentació de l'Alhambra i, més concretament, en els usos i significats de la policromia en l’art islàmic. El seu company de viatge, Jules Goury, havia estat treballant amb Gottfried Semper (el màxim exponent de l’arquitectura historicista alemanya del XIX) , en l’anàlisi de la policromia dels edificis grecs antics, i per aquest motiu Jones el va escollir per la valoració de la decoració del palau nassarita. Malauradament , Goury va morir de còlera, a l'edat de 31 anys, durant la seva estada de sis mesos a Granada , i Jones va tornar a Londres per publicar el resultat de la seva recerca. En aquella època la 'impressió a color no era tan sofisticada per plasmar la complexa decoració de l'Alhambra, per la qual cosa Jones va recorre a tècniques litogràfiques encara poc desenvolupades. Per això aquest obra és una de els primeres del món basada en lar cromolitografia, esdevenint una de les fites clau en la reputació de Jones com a teòric del disseny.
PhotoPhotoPhotoPhotoPhoto
20/12/17
6 Photos - View album
Add a comment...

Post has attachment
LA SÀTIRA DEL POBRE
La burla grotesca o sàtira no es guia per
l’ànim de provocar, sinó que simplement pretén fer riure, afermant, sense cap intencionalitat
explicita, un determinat ordre social. En aquest sentit la sàtira és un fenomen
comú a totes els cultures i adopta formes...
LA SÀTIRA DEL POBRE
LA SÀTIRA DEL POBRE
descobertesbcn.blogspot.com
Add a comment...

Post has attachment
L’exposició “Oleguer Junyent , Fotògrat” a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona reuneix dibuixos, aquarel•les i plaques estereoscòpiques inèdites d’aquest artista polifacètic barceloní de principis del segle XX.
Oleguer Junyent, escenògraf, artista, decorador i col•leccionista, empren en 1908 la volta al mon. Un any desprès, en tornar a casa, celebrà una exposició amb els material documental recollit a Egipte, India, Xina, Japó i Canada que es guanya l’admiració públic i aconsegueix un gran ressò en la premsa del moment la qual cosa l’empeny a escriure el cèlebre llibre de viatge “Roda el mon i torna al Born” .
A Principis del segle XX la fascinació per l’Extrem Orient coincideix amb l’arranca del turisme com a activitat de lleure i font de beneficis econòmics. De fet, la particular recerca de l’exotisme d’Oleguer Junyent no es aliena als viatges d’ Antoni Ametller al proper Orient, del dibuixant Apel•les Mestre a la Xina o de la volta al món del Industrial Ramon Batlló. Tots ells mostren el interès que l'Orient continua desvetllant entre els artistes i els intel•lectuals; Ara be, la mirada no és la mateixa que la dels seus antecessors. L'exotisme musulmà que en 1860 atreia artistes i viatgers esdevé, quatre dècades més tard, un estereotip superficial que alimenta una moda fictícia. En plena eclosió del Modernisme l'Orient musulmà – basat en el llegat hispanomusulmà del sud de la península i la ideologia Africanista que justifica del domini en el Nord del Marroc- configura un patró estètic banalitzat i ha esdevingut un clixé. Per això , els artistes més inquiets com Oleguer Junyent aniran a buscar l'exotisme a llocs més llunyans. Aleshores el “japonisme” els tornarà a connectar amb la idea d'Orient, i esdevindrà la porta d'entrada al coneixement d'altres les cultures, tant misterioses com desconegudes, del continent asiàtic. Aquest Orientalisme, a diferencia del primer, ja no s'alimenta de les fantasioses visions artístiques i literàries dels viatgers romàntics sinó que elabora un coneixement més precís al qual contribueix la moderna tècnica de la fotografia.
L’exposició de l’Arxiu Fotogràfic és complementa amb l’exposició “Oleguer Junyent, col•leccionista. Roda el Mon i Torna al Born” que es podrà veure al Museu Mares fins el 7 de gener de 2018
PhotoPhotoPhotoPhotoPhoto
27/5/17
5 Photos - View album
Add a comment...
Wait while more posts are being loaded