Profile cover photo
Profile photo
AJEIA Amposta
8 followers -
Un poco sobre nosotros...
Un poco sobre nosotros...

8 followers
About
Posts

Ja tenim data per a les jornades de portes obertes!!!
Seran el 3 de juny al casal jove.
Add a comment...

Aquesta setmana no hi haurà transcripció. Però que sapigueu que estem preparant les següents jornades de portes obertes que seran a Amposta. Quan sàpiga la data crearé l'esdeveniment. Salutacions!!
Add a comment...

Partida: Señor de los anillos 06/04/2018 (part 2)
Master: Sr. J (no, no és el Joker)
Personatges: Sareas, l'elf (home). Nein, Enano(home). Fosco, Hobbit(home). Gilraen, Eradrim (dona)(mig elfo-mig humà)

De camí se’ns va ocórrer que podríem posar somnífers a les barriques per a que els soldats es quedessin groguis i tenir via lliure. Com és habitual em va tocar buscar a mi les herbes, em vaig posar a buscar-les i amb molta sort en vaig trobar 2 dosis. Vaig tornar al carro i vaig començar a preparar el somnífer. (recordeu que va passar amb la herba per a que Gilraen no es moris?) degut a una pedra del camí el carro fa una sacsejada i va caure pel terra (si, les tirades no m’acompanyen). Vaig provar amb la segona, aquest cop va sortir bé. Em va quedar bastant diluïda però encara útil. La vam tirar al tonell de vi. En Nein per comprovar la efectivitat va provar el vi. Per a la meva sorpresa, no l’afectà. No ho entenia, tan mal m’havia quedat?? (Aquí es on vaig fallar) El vaig provar jo. No m’afectava, no notava cap canvi, el viatge es va fer molt curt, i això que ens quedaven unes 4 hores per arribar. Els companys em van dir que portava 3 hores dormint. L’última hora és la que em vaig despertar. Bé, funcionava. Vam arribar al fort, ens varen parar el guàrdies a l’entrada exterior de la muralla. Els vam explicar per a que veniem. L’Elf els va fer preguntes, algunes sospitoses. Per sort no van sospitar. El de que som una família va colar. I ens van deixar passar. Vam aparcar prop de la porta interior, la que ja entres dins de l’edifici, i vam començar a moure els tonells. Al Nein li va caure el tonell del somnífer i se li va fer una fissura per on surt el vi. Tot seguit els guàrdies van portar uns gerros per recollir el màxim possible abans no es buidés. Després varem seguir descarregant la resta de les coses del carruatge. Ens vam fixar que cada cop que passava un soldat( sabíem que eren bandits) n’agafava un got. Quan vam acabar de descarregar-ho tot (ja vam tenir en conte que quan acabéssim el sol se'n hagués anat. Els vam demanar de quedar-nos a dormir. Ens va costar negociar però ens van deixar quedar-nos a dormir.
Per la nit quan ja vam veure que tots els que veiem estaven dormits vam passar a l’acció. Primer ens vam repartir pel patí per veure si dormien tots, així era. Ens vam reunir el grup i vam anar cap a l’interior de la fortalesa. Al entrar ens vam trobar 4 opcions: esquerra, dreta, amunt i avall. L’elf per els seus sentits desarrollats ens va dir que de l’esquerra es sentia olor a “Huargos” (per als que no ho sàpiguen són gossos del tamany de un poni, però musculats com un Pitbull, solen anar en grups. ). Aquella per motius lògics no m'hi vaig acostar i la resta de grup tampoc. Ens varem dirigir direcció al pis de baix. Hi havia 2 portes. A la de la esquerra va anar l’elf, no la va poder obrir del tot, ja que tocava a un altre “Huargo”, va posar l’espasa per la porta per veure pel reflex de la fulla l’habitació. (Hi havia 2 “Huargos” més, no podia entendre com hi havien tants “Huargos”, i un gran forat al mig de la sala que era circular que no va poder veure on portava) Tot seguit va tancar la porta a poc a poc i ens va explicar el que havia vist. El Nein és dirigí a la següent porta, la va obrir. Si, sense gens de cura, com qui obre una porta de casa seva. En aquesta habitació hi estaven el guardies, que per sort estaven tots dormint en lliteres. El Nein va tancar la porta i es va dirigir cap a dalt, la resta del grup el vam seguir. "No sap comentar jugades ell va fent i el altres ja s’espavilaran..." Al primer pis hi havia una porta i escales que pujaven. L’elf va entrar i els altres van seguir pujant, jo vaig anar amb l’elf.
L’elf em va notificar que l’espasa que ell volia, estava penjada en la paret i hi havia trampes. Jo com a lladre tinc per desactivar trampes, ho vaig intentar. Amb la mala sort que la vaig activar. Em va sortir un tros de la paret disparat a la altura del pit que em va rebentar les costelles i em van perforar el pulmó. No vaig saber res més fins que em vaig despertar. Nein tenia el maluc i un braç trencat. Després vaig saber que va estar mirant de emportar-se més coses. Teníem el amics de la companya i ens se n'anàvem d’aquell fort.

Aqui s'acaba la sessió d'aquell dia. Quan hi tornem la continuaré.
Add a comment...

Per a les patides no posaré els noms propis dels/les participants. Si volen que ells/es mateixos/es diguin qui són als comentaris.

Partida: Senyor de los anillos 06/04/2018 (Part 1)
Master: Sr. J (no, no és el Joker)
Personatges: Sareas, l'elf (home). Nein, Enano(home). Fosco, Hobbit(home). Gilraen, Eradrim (dona)(mig elfo-mig humà)

Anterior partida: (falta basant això és l'última part de la sessió)
Després de matar una criatura voladora molt més forta que nosaltres (no és un Nazgul) i perdre uns 6 arcs i una ballesta per culpa de Fosco (cada cop que disparava, pràcticament, sobre tensava les cordes i li petaven) només va quedar una ballesta. Durant el combat quasi tots els mercenaris van morir i Gilraen que fa funció de rebre els cops de tot el grup, per als entesos tanc, quasi se'ns mor, va tocar endinsar-se dins el bosc de les aranyes gegants per a buscar unes herbes per mantenir el cos semi-viu i que no li marxes l'ànima. Quasi els atrapen les aranyes però pels reflexos del mercenari i l'ajuda d'aquest, ja que, a Fosco li van encertar amb una teranyina. Van aconseguir fugir amb tres dosis. La primera es va tirar per terra pels nervis, es va perdre. La segona l'aconsegueix fer i li fan empassar al Gilrean. La tercera la va regalar als mercenaris com agraïment d'haver arriscat la vida en buscar-les. Tot seguit, prosseguirem el nostre camí.
Al cap de poc aconseguir arribar a un poble on allí van curar al Gilraen que en poc temps va tornar a la consciència i vam seguir el viatge. Tres setmanes després arribem al següent poble. Estàvem molt cansats i necessitàvem descansar. Ens vam instal·lar a la posada del poble.

Partida actual: (Jo jugo amb el personatge de Fosco, narraré la història com si fos ell)
Ens vam gitar tots a dormir per descansar un poc. L'elf (així el crida el meu personatge), Sareas, ens va dir que ell ja havia dormit i que faria guàrdia. La veritat crec que no feia falta estàvem a una posada, però així són els elfs. A mitjanit alguna cosa em va desperta. Adormit com estàva vaig veure com un pedestal estava girant juntament amb un tros de la paret i a l'elf girava un mirall. Per algun motiu aquella paret em va fer molt mala espina. "Para!!!", li vaig cridar. L'elf va soltar el mirall i va tornar-lo al lloc molt ràpid, igual amb la paret, que va fer encara més soroll. Era mitjanit. Els altres en sentir el meu crit, i el cop de la paret es van despertar d'un salt i van preguntar que passava amb nerviosisme, quan vam sentir que pujava algú per les escales. La meitat del grup es va fer l'adormida. La persona va arribar a la porta, es veia l'ombra per baix.
- Que t'ha passat? - Em va preguntar l'elf, el suficient fort perquè ho sentis el de la porta - - No ho sé. Ha sigut un mal son, em mataven. Ara no recordo el que. Ha sigut horrible - li vaig respondre amb la mateixa intensitat perquè el de la porta ho sentís -
Dit això Nein va fa el soroll de soltar-se una llufa amb la boca.
- Vaja amb el Nein, sempre es solta llufes quan estem més rebotits.... - Li vaig dir jo - - Millor obriré la finestra perquè passi ràpidament...
L'elf va anar fins a la finestra i la va obrir. Des de la porta sentim com el que estava a l'altra banda va soltar un bufit i s'allunyà. Era el senyor de la posada. Jo i l'elf ens vam mirar i vam soltar aire tranquils. L'elf com té millor orella, va sentir com es quedava a les escales escoltant, per si tot això era per dissimular, es viu el senyor de la posada. Vam callar i no vam dir res més... Va baixar les escales. El grup es va incorporar i vam parlar de l'ocorregut. L'Elf va tornar al mirall i el va tornar a moure, aquell cop estavem tots a l'aguait esperant el que pogués haver a l'altra banda. Hi havia un passadís que donava a unes escales de caragol que es dirigien al pis inferior, nosaltres estàvem al primer pis. Sort de les torxes perque no hi havia cap llum. Vam seguir baixant. Al costat ens quedava la cuina, ja érem a la planta baixa, i les escales seguien baixant. Quan es van acabar les escales ens vam trobar un passadís que donava a una porta de reixa, aquesta estava baixada. El mecanisme activar-la era a l'altre costat i no podíem arribar. Nein es va escopir en ambdues mans i va agafar la reixa... Pesava massa, no podia muntar-la. Vam usar les espases amb els braços per si aconseguiem accionar-lo, no arribavem. Els tres en vam posear a pensar que podiem fer, quan Nein es va separar del grup i va anar cap a les escales. No se'ns acudia res... Vam sentir un bon xivarri, com si algun metall estés xocant entre si, vam veure que venia de les escales, ens vam girar, encara no veiem res. Va apareixer el Nein corrent de cara nosaltres amb l'escut pel davant, al passadís no cabien 2 persones una al costat de l'altra, em vaig apartar a la paret, vaig amagar panxa, no respirava i vaig tancar els ulls esperant que se m'emportés.... Per sort tots ens vam aconseguir apartar el just perquè passes l'escut. I es va estampar contra la porta. Les orelles ens xiulaven del soroll que havia feti el Nein es trobava al terra un poc commocionat. "Si encara no ens havien sentit, ara segur que si... ", vaig pensar. La porta estava intacta. Tots vam callar, jo no sabia que dir... Nein s'incorporà i es va torna a dirigir cap a les escales... Aquí si que quasi tots li vam dir que no ho fes, excepte Gilraen que va anar al darrere d'ell per a bloquejar-li el pas. Nosaltres seguiem provant idees i pensant-ne de noves... no servia res. Quan ja ens havíem rendit, Nein va apareixer amb el que semblava la pota d'una taula, tots vam desitjar que no ho fos (sí que ho és, després ho vam descobrir), i la va posar per a fer palanca. "Bona idea Nein!", li vaig dir. Va començar a fer força... i no podia. Va tornar a dalt i va baixar un altre tauló i li va dia a Gilraen que l'ajudés, els dos van fer força. A ell li va relliscra la mà i va caure amb el seu pes i l'armadura al damunt del seu braç i se'l va trencar. Tots ens vam esgarrifar. Nein es va aixecar, va anar al metge, l'elf, i li va dir senyant el braç: "Ja tens feina". Ens vam posar a riure. Vam desistim tots i varem tornar a l'habitació. Ens vam trobar la taula que li faltaven dues potes. Vam mirar a Nein i jo li vaig dir: "Això jo no ho pago". Vam intentar tornar a dormir. Al matí vam baixar i Nein va dirigir-se cap al senyor de la posada, que es quedà mirant-li el braç trencat, i li va pagar la taula. No li va fer preguntes. Vam esmorzar i ens vam anar. Vam anar a parlar amb un contacte perquè ens intentés colar dins una fortalesa de bandits on estava presoner un company de Gilraen. Ens va informar de que feien entregues cada setmana de barrils de vi, licors, fruites, ... i que aquest cop la podríem fer nosaltres. Almenys així ja estariem dins. La resta era cosa nostra. Vam acceptar i ens vam dirigir cap al fort. Pel camí vam parlar de la coartada per a entrar. I vam acordar dir que erem una família i que jo era el fill. Cadascú tenia el seu paper.
Add a comment...

A partir d'ara posarem un seguiment de la història de les partides que fem sigui rol, us posaria el títol i el número de la sessió, o joc de taula, en aquest cas "Descent: Camino a las Tinieblas" 1a edició amb l'expansió "Mar de Sangre"; la qual jo faig de senyor suprem.
Si em recordo, això és més complicat, faré fotos de la partida que vagi d'explicar.
Add a comment...

Post has attachment
Gràcies a una aportació anònima disposem d'un joc nou a Ajeia. Moltes gràcies! Ara amb moltes ganes de provar-lo.
Photo
Add a comment...
Wait while more posts are being loaded