Profile cover photo
Profile photo
Josep Vilà Teixidó
3 followers
3 followers
About
Josep's posts

Post has attachment

OMBRES INESTABLES
Espais gravitacionals
Presència (fragment)

.../...
Tu i jo som déus de mirades
infinites. Mutable sóc,
com un llimac de terra negra
que s’arrossega ple de nit
pels teus racons inexorables.
És la quimera de tendreses
que em persegueix pels marges, és
la buidor fràgil i absoluta
del temps perdut, les hores fetes
de tardor, la pluja que cau
amb insistència, i em mulla
la pell que desitja, que mor,
ara mateix quan et recorda.//

http://equalitzadordedesitjos.blogspot.com.es/2015/12/presencia-espais-gravitacionals.html



Photo

Post has attachment
Del llibre: OMBRES INESTABLES
Autor: Josep Vilà i Texidó

Suite II: Roques ígnies

La prologista Gemma Blat ens diu:

Als haikus de la segona part —aquests poemes d’origen japonès, de disset sil·labes en format de cinc-set-cinc—, curts i expressius, el poeta ens recorda amb una cita de l’Octavio Paz que podem parlar amb les coses que ens envolten. Penso que aquest és un intent dels poetes, i també dels que no ho som, de convertir la matèria en vida i és, des d’aquesta perspectiva, que el poeta personifica els elements i ens pot dir:
‘Camina l’ombra’ o ‘un cel tremola’, o ‘un llum es gronxa’, o ‘cauen silencis’ o fins i tot ens diu una cosa tan senzilla com ‘neixen les flors’ que tots hem incorporat al nostre llenguatge més usual, però que en realitat és una frase poètica.
En Josep Vilà, acaba la segona suite del llibre amb aquest bellíssim i esfereïdor haiku, en el que amb quatre paraules ho diu tot, on obre la clau del sentit mateix de l’existència. Diu:

‘Malèvol,
signo
l’angoixa,
divergeixo
de mi.

m’ignoro.’


http://equalitzadordedesitjos.blogspot.com.es/2015/12/del-llibre-ombres-inestables-autor.html


Photo

Post has attachment
Evangeli de Joan, 11, 45-52
"Val més que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble"

Un dels textos més clarificadors dels evangelis cristians (que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions):
Joan, 11
45 Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en ell. 46 Però alguns d'ells anaren a explicar als fariseus el que Jesús havia fet.
47 Llavors els grans sacerdots i els fariseus van reunir el Sanedrí i es preguntaven:
--Què podem fer? Aquest home fa molts senyals prodigiosos. 48 Si el deixem continuar, tothom creurà en ell, vindran els romans i destruiran el nostre lloc sant i el nostre poble.
49 Però un d'ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els digué:
--Vosaltres no enteneu res. 50 ¿No us adoneu que val més que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble?
51 Això, Caifàs no ho va dir pel seu compte. Era gran sacerdot, aquell any, i per això va poder profetitzar que Jesús havia de morir pel poble. 52 I no tan sols pel poble, sinó també per reunir els fills de Déu dispersos. 53 Així, doncs, aquell dia van decidir que el matarien.
(/ A l'evangelista, se li escapen en el text, els fets concrets... i més enllà, dóna la seva interpretació (és collita pròpia del que redacta) allò que diu en els versicles 51 i 52, i que es contradiu clarament amb el contingut i el per què de la decisió del sanedrí dels versicles 45-50)
JVT 2015_12_01

http://cronicant.blogspot.com.es/2015/12/evangeli-de-joan-11-45-52.html

Photo

Post has attachment
La història del llibre que va viatjar.
ALFA CONTACTE
Poesia
Autor: Josep Vilà i Teixidó

(Autora de les fotografies, Anna Maria Juvillà)

http://equalitzadordedesitjos.blogspot.com.es/2015/11/la-historia-del-llibre-que-va-viatjar.html

PhotoPhotoPhotoPhotoPhoto
29/11/15
5 Photos - View album

Post has attachment
OMBRES INESTABLES

OMBRES INESTABLES
autor: Josep Vilà i Teixidó

El llibre de poesia “Ombres Inestables”, en realitat, conté tres suites que constitueixen cadascuna d’elles, en si mateix, un cos poètic:
.- “Psicogènesi”: són 37 poemes de contingut bàsicament existencialista
.- “Roques ígnies”: són 84 haikus de temàtica diversa.
.- “Espais gravitacionals” són 36 poemes de caràcter vital.

Diu el poeta: La realització d’un poemari sempre és un projecte incert, de fet, els poemes mai s’acaben del tot. I si bé, en primera instància, aquest fet podria fer pensar en una certa inconcreció, hauríem de concloure després de llegir-los que tot en la matèria és inestable, com aquestes ombres que es desprenen, però, de manera tangible i sorprenent.

Josep Vilà i Teixidó, l’enginyer, el poeta,… ens deixa entrar en el seu món, però no ens deixa respirar: ens travessa de cap a peus. Profeta que fa parlar als déus, que els hi parla amb familiaritat, que els sotmet a un interrogatori sense compassió. Sensual, tendre, místic. Poemes tangibles, corporis, sensuals, transcendents. La cristal•lització dels instants sota un ritme trepidant.

Els haikus que desgrana a la suite central, són cops de martell. Ho diu tot en tres línies… Te’ls deixa al cervell com si t’hagués inoculat una droga. Llavors, qualsevol cosa pot passar.

I al pròleg, l’astròloga (…i fil•lologa) Gemma Blat, parlant d’ell diu:

“Fer un poemari titulat “Ombres inestables” és la voluntat del poeta per connectar amb aquella part més profunda d’ell mateix, que de tan fonda fins i tot apareix ennuvolada, plena de boires, amagada, tergiversada... però a la qual el poeta, amb la seva mirada més neta i primigènia, vol arribar-hi...
M’atreveixo a dir que el poeta segueix el dictat de les seves paraules, talment com si fossin revelades, d’allò que no sempre està a l’abast de la consciencia, i que té fins i tot continguts místics.
És en aquest viatge a les profunditats, on en Josep Vilà dibuixa i desdibuixa la seva ànima en l’ombra. I això ens arriba a nosaltres des de l’autenticitat, sense màscares ni subterfugis, tal com raja i tal com sent, que per alguna cosa un poeta no enganya i, per sobre de tot, és.”

Les paraules del poeta en el seu poema ANIVERSARI


ANIVERSARI


El temps precís. La sorra.
L’abraçada d’un foc que et crema.

Immòbil!, com un déu invisible.
Infinitament lleuger de gravetats,
ple de camins foscos.

¿Era avui, o era ahir quan vaig néixer?
¿Tornava de la llum espessa,
o venia de nou a vosaltres?
¿Tenia prou vida per morir,
o prou mort per tornar a viure?

Arrossego les onades d’angles impossibles.
Les volutes m’ennueguen de preguntes.

Ara miro aquest paisatge.
Reso.

Combrego l’instant amb vosaltres
—i vosaltres calleu, i mireu la nit—
mentre cau la pluja com un fil
trenat d’infinitud i de saviesa.//


Josep Vilà i Teixidó


http://equalitzadordedesitjos.blogspot.com.es/2015/11/les-ombres-inestables-saltamarti-llibres.html

Photo

Post has attachment
Vet aquí. Col·lecció: Els Llibres del Litoral.
Editats per l'Ajuntament de Badalona

Josep Vilà i Teixidó
Photo
Wait while more posts are being loaded