Profile cover photo
Profile photo
Coneixent Mons
27 followers
27 followers
About
Coneixent's posts

Post has attachment
No cal enganyar-nos. No som de ciutat. Sí, ensumem el nas a cada racó de Montreal en busca de nous indrets, de descobriments, d’embalsamar-nos d’història doncs a la fi vivim aquí i la curiositat ens mou però siguem honestos, som ànimes de natura, de muntanya, de llibertat i la urbs ens arrenca cames ajudeu-me més d’una vegada. Probablement, aquella aventura a rodes de ja fa quatre anys també en sigui culpable d’aquesta ànsia de fugir del bullici i de sortir a explorar la terra en la seva autenticitat. Però també, també hem d’admetre que quan “fugim” tan lluny com podem a cop de pedalades com avui i, que la ciutat es dibuixa rere nostre com una postal de somni per als amants de la metròpoli, que els gratacels tracen les seves siluetes a l’horitzó amb tota la seva magnitud, una certa admiració i incredulitat a l’hora es desperta en nosaltres d’imaginar-nos en ella com a ciutadans.
www.coneixentmons.blogspot.com
Photo

Post has attachment
(3/3) Al peu del tòtem, on s’esculpeix la figura més important de tot tòtem, s’hi troba una mare que amb els braços estesos dóna la benvinguda als fills que tornen a casa (veure detall al post anterior). Sobre ella, la balena representa tots els nens que van ser internats. La seva història diu que quan la balena deixi el territori, algun dia acabarà tornant on va néixer, on pertany. El corb, col·locat just a continuació, és símbol de farsa. De fet, a l’estomac de l’ocell s’hi troba una creu i a ambdós costats un predicador i una monja que anuncien la religió com un engany. Més amunt, la guineu àrtica representa els nens del nord que van ser destinats a les “escoles residencials” i, l’ós aquells nens que van perdre la vida en aquests centres. Finalment, la figura que corona el tòtem, és un Kolus. Una au mitològica de la cultura Kwakwaka'wakw que té poders sobrenaturals com la força i el poder.
www.coneixentmons.blogspot.com
Photo

Post has attachment
(2/3) El terme “Sistema d’Escolarització Residencial Aborigen” feia de fet referència als internats destinats als indígenes. Separats de les seves famílies, prohibits de tota mena de contacte durant anys (eren arrabassats als 5 anys i els que sobrevivien no tornaven a veure els seus pares fins als 19 anys) i arrencats de les seves llengües i orígens, milers de nens (prop de 150.000 dels quals 6.000 van acabar morint dins dels internats) van ser exposats a tota mena d’abusos físics i sexuals. Obligats a parlar el francès i l’anglès, desorientats i perduts, el llegat d’aquella massacre es reflecteix encara avui en algunes ciutats. Alcoholisme, suïcidis, vagabunds, que en els seus rostres ancestrals es dibuixen les línies de la tragèdia d’un ahir (el darrer internat tan sols va tancar al 1996).
www.coneixentmons.blogspot.com
Photo

Post has attachment
(1/3) “Residential School Totem Pole”, així s’anomena el tòtem que s’alça davant del Museu de Belles Arts de Montreal i que omple l’avinguda d’història. Les havíem descobert a la costa oest en aquells dies d’aventura sobre rodes però encara avui, en els seus talls i les seves formes tribals, aquestes obres ancestrals ens parlen a l’ànima. Cada símbol, cada animal, cada detall, tenen un significat diferent que han estat esculpits per explicar una història única. Aquest, vingut del Pacífic, és el manifest, la revelació, d’una època negra de la història canadenca. Un període en el qual van arrencar els fills als natius amb el propòsit de treure i fer oblidar als nens la seva pròpia cultura i convertir-los a la cultura dominant, imposada, el cristianisme.
www.coneixentmons.blogspot.com
Photo

Post has attachment
Sobre una de les avingudes principals de la ciutat, s’estenen al llarg d’un quilòmetre les banderes de tot el món. La “balade de la paix” (el passeig de la pau) és com han anomenat aquesta renglera de banderes que onegen i es perden carrer avall, des de la universitat McGill fins al Museu de les Belles Arts. Aquí, justet aquí, davant del museu i d’un tòtem vingut de la costa oest i el quin aviat us presentarem, l’hem trobat. La nostra estimada bandera!
www.coneixentmons.blogspot.com
Photo

Post has attachment
El mercat Jean-Talon, situat al cor del barri italià, és el més antic de la ciutat i acull els montrealesos tot l’any. Obert fins i tot durant l’hivern, el mercat Jean-Talon no només està replet de fruita i verdura sinó també d’espècies, olis, formatges, carns, peix, pastisseries i parades de flors com aquesta. A uns metres del mercat, un ja pot sentir el bullici de compradors i venedors que, amb les seves paradetes, es fonen en els passadissos que s’espargeixen sota els porxos.
www.coneixentmons.blogspot.com
Photo

Post has attachment
“No trespassing”. Deuríem de dur una vintena de quilòmetres sobre la bici i unes quantes pedalades vorejant el riu Prairies quan ens deteníem davant d’una cadena curta i rovellada que ens prohibia el pas. El perfil d’un pastor alemany amenaçava sobre un vell cartell però la curiositat, o el record d’un ahir, no ens va privar de volar. Plantats d’aquesta banda del camp, com aquell que estira la barbeta sobre un mur, observàvem els hidroavions fondre’s amb el transcurs de l’aigua i un cel infinit. Com aquelles carreteres d’Alaska que, ens duien a viatjar sense fi en aquell paratge tan salvatge com inabastables. Quantes avionetes no havíem vist aleshores balancejar-se sobre els llacs que amb les seves ones suaus acariciaven els peus de les cases. Disposades a emprendre el vol i sobrevolar aquella terra de glaciars.
www.coneixentmons.blogspot.com
Photo

Post has attachment
Així són les portes al Plateau. Plenes de color, alegres, detonants. N’hi ha que floten en un primer pis sobre escales cargolades i n’hi ha, com aquesta, que estan aquí. A peu de carrer, a l’abast del vianant. Esperant a ser observades. Presumides. Elegants. En aquesta primavera densa que amb la copa dels seus arbres ombregen els carrers, encara queden alguns lilàs plens de flor que juguen amb el vent a picar a les portes que broten d’entre maons.
www.coneixentmons.blogspot.com
Photo

Post has attachment
Hi ha dies en que el cel s’entumeix tant que al final acaba per esclatar. Espera la nit, quan ningú pot veure els seus núvols enredar-se en la foscor, quan els colors, els verds intensos que s’espargeixen pels parcs, per les copes dels arbres, per les tiges de les tulipes que tant agraden als montrealesos i amb els que sembren els jardins, són ombres en la negror. Són núvols de cotó que malgrat l’auguri de pluja, de trons i llampecs que il·luminaran el cel en mil·lèsimes de segons, deixen aquella frescor en l’ambient, aquella humitat que transpira sobre la gespa, que regalima en ella i s’evapora, aquella sensació a tempesta que es filtra a les narius deixant un perfum a terra i aigua, a primavera vestida de pluja.
www.coneixentmons.blogspot.com
Photo

Post has attachment
A escassos metres de la plaça Dochester, s’eleva l’edifici més alt de Montreal: el “1000 de la Gauchetière”. Quan l’observem des del mirador del parc no ens ho sembla. De fet, qualsevol dels altres gratacels que l’envolten semblen depassar-lo amb les seves antenes i agulles que es perden al cel. El 1000, com li diuen aquí, sense totes aquestes trampes de l’enginyeria, és però l’edifici que compta amb més metres d’alçada de la ciutat. 205 per ser exactes. L’obra és la única que depassa el límit permès –en algun lloc hi ha escrit que cap edifici pot depassar els 200m sobre els quals s’eleva “la muntanya” per tal de preservar la vista del parc– i compta amb 22 ascensors i 51 plantes. Vora aquest immens gratacel vestit de vidre, s’alça sobre pilones de l’estil Beaux-Arts, el quin va ser l’edifici més gran de l’Imperi Britànic; el gratacel de Sun Life.
www.coneixentmons.blogspot.com
Photo
Wait while more posts are being loaded