Profile cover photo
Profile photo
Editorial LAERTES
135 followers -
Los años pasan. Los libros quedan. Laertes editorial, desde 1975.
Los años pasan. Los libros quedan. Laertes editorial, desde 1975.

135 followers
About
Editorial LAERTES's posts

Post has attachment
Editorial LAERTES presenta el Book tráiler de la novela "MUERTE POR FUNKY" de Jordi Casals i Merchán. 

Con Barcelona de fondo, y la literatura y los cómics como escenario, "Muerte por funky" es una divertida y trepidante novela negra que retrata la movida musical de Barcelona durante la década del 2000.

Actitud funk, acción, pasajes de humor y antihéroes amorales capaces de casi cualquier cosa para conseguir su triunfo personal son los ingredientes principales de "Muerte por funky". Prometedora ópera prima de Jordi Casals i Merchán, profesor de literatura y músico.

Post has attachment
Demà, 1 de maig: Dia Internacional dels Treballadors. Anna Monjo, al seu llibre «Militants» (Laertes-català, n.º 27) fa un profund anàlisi del funcionament d'un dels sindicats amb més influència durant la dècada dels anys trenta, la Confederación Nacional del Trabajo, sindicat de caire anarcosindicalista. Aquesta recerca ha permès evaluar la seva influència social entre el proletariat, delimitar el nombre i la qualitat de la militància activa, atribuir actituts i comportaments específics al sectors socials que realment van protagonizar aquesta etapa història i definir els obstacles existentes per desenvolupar la democràcia directa.

La militància confederal apareix com un sector nombrós, encara que minoritari respecte al conjunt dels treballadors associats a la Confederació, molt actiu i especialitzat en determinades tasques sindicals segons el lloc on desenvolupen l'activitat. Sense una estructura jeràrquica de tipus piramidal, sinó amb una estructura basada en l'existencia d'una responsabilitat difusa en la qual participava un extens col•lectiu. La militància de base, en canvi, no participa en els debats generals, desenvolupa únicament les tasques professionals o reivindicatives.

En aquest context, la clau de l'adhesió de la majoria afiliada a la Confederació s'explica, no precisament per la participació activa d'aquesta afiliació en la vida de l'organització, sinó pel caràcter específic que va tenir el moviment llibertari en l'època, que va superar àmpliament el marc sindical. El carrer, el barri, la cultura, l'oci, els diversos àmbits de la vida social obrera estaven impregnats de l'emprenta llibertària, conformant la cultura obrera del moment i convertint-se en un referent ineludible en què el proletariat es podia identificar.

Anna Monjo és doctora en Història Contemporànea per la Universitat de Barcelona. A més d'articles en revistes especialitzades, ha publicat “Els trebelladors i la guerra civil. Història d'una empresa col•lectivitzada” (Empúries), conjuntament amb Carme Vega, i ha col•laborat en el volum IX d'”Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans” (Enciclopèdia Catalana). Actualment és directora d'Icaria editorial.
Photo

Post has attachment
1 de mayo: Día Internacional de los Trabajadores. Una reflexión sobre el trabajo colectivo: «Los colectivizadores» (Laertes, n.º 81), de Víctor Alba. Lo más original de la guerra civil española fue el experimento social, espontáneo e improvisado que conocemos con el nombre de Colectivización. En los años sesenta del siglo XX, cuando se habló mucho de la autogestión, la experiencia acumulada por los colectivizadores parecía que podría ser útil a los autogestionarios. Pero la sociedad evolucionó en otra dirección y las aspiraciones de unos y las realizaciones de otros se olvidaron.
Al calor de la ilusión autogestionaria el autor de este libro entrevistó, grabadora en mano, a diversos militantes que habían dirigido colectivizaciones durante la guerra civil. Contaron su historia personal, como prólogo al relato de su actuación de colectivizadores. Hoy, estas entrevistas –perdidas durante años y ahora redescubiertas– pueden ayudar a comprender lo que, de la guerra civil, queda como más creador y que, sin duda, algún día, en el futuro, será el precedente de cosas que vendrán.
Víctor Alba, pseudónimo de Pere Pagès i Elies, periodista, escritor, profesor universitario y político, estudió Derecho en la Universidad de Barcelona y en 1936 se afilió al Partido Obrero de Unificación Marxista (POUM). Redactor en “Última Hora” y “La Batalla”, fue encarcelado por los franquistas en 1939 y permaneció en prisión hasta 1945. Se exilió en París donde colaboró con Albert Camus en “Combat”. En 1947, ya en México, publica diversos artículos en “La Nostra Revista”, “Pont Blau”, “Excelsior”, y dirige la revista “Panoramas”. Fue director del Centro de Estudios y Documentación Sociales de México. De México pasó a Estados Unidos donde ejerció como profesor de Ciencias Políticas en la Universidad de Kansas y luego en la Kent State University, en Ohio. Regresó definitivamente a Barcelona en 1970.
Photo

Post has attachment
Avui, 30 d’abril és el Dia Mundial del Jazz. I què millor per celebrar-ho que revisar el petit assaig de Cristòfol-A. Trepat «Jazz. Una música clásica del segle XX» (col·lecció Laertes-català, n.º 15). La música de jazz va néixer amb el segle XX a la ciutat de Nova Orleans en el si de la comunitat negroamericana. Al llarg del segle aquesta música popular, no pas folklòrica, s'ha estès gairebé arreu i constitueix l'aportació genuïna més important dels Estats Units a la cultura mundial. Com a gran moviment musical que és no està exempt de polèmiques sobre la seva definició i abasta, en aquests moments, amb una certa confusió per al qui s'hi vol endinsar per primera vegada, tan una música vital i emocional, directa i viva, com un producte sonor intel·lectual, fred i avantguardista. Aquest breu assaig pretén ser una modesta guia introductòria i clarificadora especialment adreçada a aquells i a aquelles que vulguin prioritàriament gaudir escoltant jazz, una música clàssica del segle XX.
Photo

Post has attachment
29 de abril de 1994, muere Ignacio F. Iquino, uno de los directores y productores más prolíficos del cine español. Àngel Comas, en su libro «Ignacio F. Iguino, hombre de cine» (Laertes, colección Kaplan, n.º 20), nos habla de cómo Iquino hizo sus primeras películas antes de la guerra civil, y que en 1948 creó su propia empresa cinematográfica, IFI, que funcionó hasta 1982, versión hispana del studio-system de Hollywood, con el que contribuyó a la creación del género criminal barcelonés con Brigada criminal (1954) y venticuatro largometrajes más. También cómo, abocado desde 1962 a un cine sin ayudas ni subvenciones oficiales, se apuntó a todos los géneros y tendencias que funcionaban comercialmente (coproducciones, dobles versiones, westerns, etc.), creando su "cine-denuncia" (a partir de Aborto criminal [1972]) y su especial "sexy comedy" (iniciada con La caliente niña Julieta [1980]). Convirtió IFI en la "otra escuela de Barcelona", indiscutible cantera de todo tipo de cineastas: directores, actores y técnicos. Además, escribió, dirigió y produjo más de cuarenta obras teatrales y fue empresario de Talía de Barcelona o La Latina de Madrid.

De todo ello habla este libro pero, además, a través de Iquino se habla de seis décadas del cine español. Pero no del cine español de prestigio internacional, sino del otro cine español, el que, si bien no figurará nunca en el espacio de privilegio de las enciclopedias, tuvo una extraordinaria repercusión popular. El libro investiga uno de los raros casos de creación y consolidación de una auténtica industria cinematográfica española, en forma de una empresa con personal fijo y producción continuada (a lo largo de 34 años), una auténtica rareza en la historia del cine español.
Àngel Comas es doctor en Ciencias de la Comunicación (Universidad Autónoma de Barcelona) así como periodista, crítico e historiador cinematográfico. Ha colaborado en varios medios de prensa, radio y televisión. Ha publicado una treintena de libros relacionados con el cine, entre los cuales destacamos «Ignacio F. Iquino, hombre de cine» y «Vint anys d’història del cinema a Catalunya, 1990-2009» (Laertes, Kaplan, n.º 34).
Photo

Post has attachment
«La invasió subtil de les aranyes. Trenta-cinc contes literaris» (Laertes, col•lecció Lectures i itineraris, n.º 32), és, de fet, una nova versió del llibre «Iniciació al conte literari (Una antologia)», que es va publicar per primera vegada l'octubre de 1987 i del qual des de llavors s'han fet nombroses reedicions, ampliades, a partir de la segona, amb una guia didàctica. Precedit per una virtual "Introducció?" –així, amb interrogant–, aquest llibre consta de tres parts: la primera està formada per una àmplia mostra d'opinions sobre el conte expressades per una colla de contistes, seguida d'una extensa Introducció al gènere, titulada "Iniciació al conte literari"; la segona part, la que podríem considerar el moll de l'os del llibre, és una antologia de trenta-cinc contes moderns i contemporanis, que van des de Juan Manuel i Boccaccio fins a Quim Monzó i Manuel Rivas, passant per E.A. Poe, Anton Txékliov, O'Henry, Franz Kafka, Jorge Luis Borges, MercèRodoreda, Pere Calders i Joan Perucho, entre altres. S'hi inclouen contes de tota mena: de tipus predominantment fantàstic –el títol d'aquest volum ja és una al•lusió sincrética i un homenatge a dos narradors catalans contemporanis paradigmàtics al meu parer, alhora que vol ser una aposta subliminal a favor d'un determinat tractament literari–, d'autors de llengües diferents –tots ells traduïts, és clar, al català–, ordenats de forma cronològica. Finalment, la tercera part està formada per una "Guia didàctica", en la qual s'inclou un qüestionari de preguntes i activitats per a cada un dels contes, un esquema d'anàlisi ocomentari, un comentari fet per un alumne d'ensenyament secundari, uns contes escrits per joves, i algunes propostes genèriques d'activitats.
Concebut amb l'objectiu de proporcionar als professors i alumnes de segon ensenyament, tant l'obligatori com el batxillerat, a les escoles d'escriptura, i al públic lector en general, uns materials amens, variats i útils, aquest llibre no voldria ser, però, cap llibre "de text", sinó, en tot cas, un llibre de lectura, i un llibre de lectura divertida.
Alfred Sargatal, catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes, traductor de Gérard de Nerval, T.S. Eliot, Saint John Perse, Pierre Jean Jouve, W. Faulkner, Albert Cohen, Henry James, Raymond Carver, M. Yourcenar, etc., ha col•laborat també com a crític literari en diversos diaris i revistes: "Tele/Exprés", "Avui", "El País", "Serra d'Or", "Faig", "Quaderns de Ponent", "Camp de l'Arpa", "El Viejo Topo", "Lletra de Canvi", "Vuelta" (Mèxic), etc. Ha creat i dirigit la col•lecció "Lectures i Itineraris" d'Editorial Laertes i actualment codirigeix la col•lecció "L'Arcà", dedicada a la literatura de misteri i terror.
Photo

Post has attachment
Preparando los exámenes que se acercan y para refrescar conceptos: «Gramática para estudiantes», de Xavier Fages Gironella (Laertes Didáctica, n.º 115), un libro pensado para estudiantes de lengua española de un nivel medio (bachillerato, primeros cursos universitarios), para los que la gramática puede resultar una materia excesivamente árida y complicada.
En él se presentan de forma ordenada los principios básicos de la morfología y sintaxis del español, con explicaciones detalladas, múltiples ejemplos y prestando una atención especial a aquellas cuestiones que generalmente provocan mayores problemas de comprensión.
El texto está dividido en tres grandes partes. En la inicial se trata de cuestiones generales sobre la lengua y su uso por parte de los hablantes, así como de la estructura morfológica de las palabras del español. La parte central –y la más amplia– está dedicada a la estructura sintáctica de la oración simple y a los procedimientos que permiten determinarla; se trata también en ella de las distintas clases de palabras y sus características más relevantes. En la parte final, se introducen los conceptos de oración compuesta y compleja, se presentan las características básicas de su sintaxis y algunos de los problemas que este tipo de oraciones puede plantear.
Cada tema va seguido de una amplia serie de ejercicios prácticos cuya solución se da al final del libro. En total hay más de 250 ejercicios, unos 200 de los cuales tienen como objeto la determinación de estructuras sintácticas oracionales.
Esta abundancia permite al estudiante trabajar por su cuenta en los aspectos que le ofrezcan mayores dificultades, comprobar posteriormente el acierto o desacierto de su trabajo y, de este forma, precisar aquellos conceptos que no tenga claros y mejorar sus procedimientos de análisis.
Photo

Post has attachment
Obsequio de Sant Jordi para nuestros lectores y seguidores. Descarga gratis de un cuento de Jack London, “«Los hijos del rey Midas”, incluido en el recopilatorio «La Invasión y otros terrorismos». ¡Feliz Sant Jordi a todos, y buena lectura!

Copia el link en tu navegador 
http://laertes.es/Los_hijos_de_Midas.pdf
Photo

Post has attachment
S'acosta Sant Jordi i des de Laertes els proposem el magnífic llibre de Ramon Espelt, «Laberints. Llocs, textos, imatges, films» (col•lecció Kaplan, n.º 29). «"Resoldre" el laberint significa explorar-lo en la seva totalitat, diu Pierre Rosenstiehl. D’altra banda, la paraula laberint, en sentit figurat, és omnipresent en els mitjans de comunicació que donen compte de l'actualitat, on hi troben cada vegada més situacions i temàtiques complicades, confuses, inextricables.

L'any 1979 Roland Barthes va organitzar el seminari "La metàfora del laberint", amb la idea d'explorar la seva presència en disciplines molt variades: la mitologia grega, la filosofia, les formes plàstiques, la literatura, el cinema, l'arquitectura i l'urbanisme, els jardins, les matemàtiques, la psicoanàlisi. Aquest plantejament és una de les principals fonts d'inspiració de «Laberints. Llocs, textos, imatges, films».

«Laberints» presta una especial atenció als laberints com a lloc –sigui el laberint de Chartres, el d'Horta o el de Pontevedra– i a la presència del laberint en la cinematografia contemporània. Els llocs citats són exemples del sentit literal de la paraula laberint, una construcció amb camins entrecreuats que fan difícil orientar-se al seu interior, tot i que el seu recorregut té un significat simbòlic ben diferent en cada cas. D'altra banda, cap altre mitjà com el cine ha estat capaç de restituir artísticament d'una forma tan poderosa l'experiència del laberint, d'entrar-hi, de circular pel seu interior, de perdre-s'hi.

Ramon Espelt, llicenciat en Ciències Exactes l’any 1975, alterna dues dedicacions: la de profesor de matemàtiques i la d’estudiós del cinema. Forma part d’una petita empresa dedicada a projectes educatius i culturals, molts d’ells per a Internet. Entre les seves publicacions destaquen quatre llibres editats per Laertes: «Laberints. Llocs, textos, imatges, films», «Mirada al món de Bigas Luna», «Ficció criminal a Barcelona. 1950-1963» i «Jonás cumplió los 25». L’any 2010 va ser comissari de l’exposició «Per laberints», al CCCB.
Photo

Post has attachment
Entrevista a Beatriz Pitarch, autora de CERRADO 24 HORAS y el CHADOR AZUL. 
Wait while more posts are being loaded