La Vall del Festuc [I i II] és una vall ben particular de la geografia catalana.

La Vall del Festuc té una història similar a la de resta de pobles d’aquestes contrades. Però el que no tenen aquestes contrades és un historiador com l’Eudald Festucell, capaç d’estudiar-la des de l’Edat Antiga fins a l’època contemporània, passant per l’alta edat mitjana, la baixa edat mitjana, l’edat moderna i la revolució industrial!

Peró a Vilafestuc no només tenim una història pròpia. La nostra arquitectura també és singular: Tenim una casa modernista en forma de llimona, o unes estacions de trens invisibles que fan les delícies de molts orientals armats amb càmares de fotografia. També hi ha la Plaçaa major amb forma de festuc i la Plaça de Mataró on els culers commemoren les victòries del Barça. Fins i tot tenim les 7 Meravelles de Vilafestuc: la llibreria d’en Dèdal, el Congost d’Hanníbal, el festuquer vell, el Pic de la Clova, Can Festucós, la pròpia Plaça Major i vullunfestuc.cat! imprecindibles en una visita curta.

De tota manera allà on Vilafestuc exceŀleix és en la mitologia. L’imaginari festucà és d’una riquesa excepcional, i la major part dels textos son recollits a la Biblioteca de Vilafestuc. Tenim el primer Còdex d’orticultura festuquera de la història, l’obra de teatre de les Portes de l’Infern Barcelonines I ,II, (intermedi), III, final, el Pont del Dimoni o la Relatadora i l’Assiaure a tall d’exemple. Però n’hi ha tants! També conten que Edgar Allan Poe deixà un conte terrorífic amagat en algun lloc de la Vall que si mai algú el descobreix es mor de por…. No és d’estranyar, dons, que molts escriptors vinguin a presentar les seves obres a la nostra Sala d’Actes, sempre oberta a la cultura d’actualitat.

En fi… que Vilafestuc és una vila de bo de bo en que tot té una història, un mite o un somriure!