Profile cover photo
Profile photo
Josep Maria Turuguet
24 followers -
Déu meu, està ple d'estrelles!
Déu meu, està ple d'estrelles!

24 followers
About
Communities and Collections
View all
Posts

Post has attachment
EL PARTO DE LA NUEVA GEOGRAFIA NO FUE FÁCIL
EL PARTO DE LA NUEVA GEOGRAFIA NO FUE FÁCIL
didcticadelpatrimonicultural.blogspot.com
Add a comment...

Post has attachment
Podeu descarregar aquest llibre gratuïtament. Continuaré pensant la Primària i la Secundària. Si Déu vol.
PENSAR EL PARVULARI
PENSAR EL PARVULARI
enturuguet.blogspot.com.es
Add a comment...

Post has attachment
Josep Maria Turuguet commented on a post on Blogger.
Jo diría escriure llibres de divulgació petits, "de joguina", molts, amb els que nens i joves puguin jugar a veure el món i a discutir-lo. Preparar-se per quan "treballin" el món com a adults. Jo diría que fins als setze anys tot són humanitats, idees clares i discutibles, després ve la professió. I em temo que volem començar a "professionalitzar" els nens des de 3r de primària amb llibres de text que no són més que manuals d'oposicions disfressats. Un model d'escola tipus Acadèmia Adams.
Crec que la gent normal és capaç d'empatitzar fins i tot a 5000 anys de distància si de la ciència sabem extreure vida real. Molts coneixen Otzi. Els editors, si deixessin la "social obsessió pel correcte llibre de text fungible", podríen ser uns excel·lents mediadors entre la ciència, el periodisme, la docència i els nens i joves. I farien una edició escolar per llegir (no estudiar) i discutir que donaria a la ciència el seu primer caràcter humanístic abans de convertir-se en una professió exigent. Que no vol dir no anar treballant l'exigència professional paral·lelament en la infància i la joventut.
¿Puede la arqueologia llegar a ser una disciplina inútil?
¿Puede la arqueologia llegar a ser una disciplina inútil?
didcticadelpatrimonicultural.blogspot.be
Add a comment...

Post has attachment
Josep Maria Turuguet commented on a post on Blogger.
Bé, dir que un sabó "no té química" es pot prendre també com una sinècdoque i com un símptoma. Símptoma de com de poc ens han seduït els mestres de ciències. A quart i cinquè de batxillerat (dels anys 60) vaig dedicar moooltes hores a exercitar-me en la operació amb polinomis. I ara me n'adono que no seria capaç d'explicar quin bé han fet a la humanitat els polinomis. Intueixo resolució de problemes amb incògnites difícils, però en una classe no sabria esmentar un cas pràctic que arribés al cor de cap alumne. I n'hi deu haver. Ho dic perquè penso que potser seria més pràctic mostrar el ventall de procediments matemàtics i tenir clar què poden fer per la humanitat, amb un mínim d'exercicis de mostra, sense insistir exageradament (cosa que en alguns llocs veig que es fa). Sempre hi pot haver un taller específic (estil Tonucci) per a aquells que van veient que el llenguatge matemàtic formarà part de la seva professió. El ciutadà normal passa prou bé amb geometría, regla de tres, angles i una mica d'estadística. Però no em feu cas.
Add a comment...

Post has attachment
Add a comment...

Post has attachment
Add a comment...

Post has attachment
Add a comment...

Post has attachment
Josep Maria Turuguet commented on a post on Blogger.
UNA EUROPA COMO ÉSTA

Tenim una Europa com aquesta, però és que no en podem tenir una altra de superposada, almenys en el mateix territori. Als britànnics euroescèptics els diria que si el món els falla, ja no els queden referèndums. Només podran optar a un pla d'emigració massiva a Mart o a Alfa Centauri.
Algun dia serem ciutadans de la Terra i és possible que tampoc ens agradi el govern. Només ens quedarà elevar la Revolució Francesa a un altre nivell. Però aquesta visió ampla no es discuteix a les escoles ni que es faci Història o Filosofia.
Els polítics espanyols no són capdavanters de la cultura, però quan sents les elits "educades" d'Oxford o Cambridge tampoc és per tirar coets. Fins i tot sembla que les fraceses, potser més sofisticades, van gaire més enllà d'en Clausewitz o d'en Ranke.
No sembla que en els currículums escolars, ni quan es respecten els horaris d'Humanitats, es pensi gaire en el "qui som, d'on venim i a on anem els humans". Hom diria que no n'hi ha en realitat d'humans, sino espanyols, alemanys, hongaresos (ni musulmans, amb els quals no cal ni filar gaire prim), etc. En Piketty ja demostra que els Trenta Gloriosos, no van ser més que una excepció de la història. I si la Història no serveix perquè les generacions velles transmetin a les joves una sincera preocupació per l'espècie (la memòria col·lectiva), gairebé tan se val que no es faci.
Crec que els problemes del món se'ns acumulen més ràpid de que podem entendre'ls i això no promet. I fer llibres de text no crec que ajudi gaire. Però aquí estem, els llibres de text van "educar" la generació de la Primera Gran Guerra, la de la segona i, malauradament, han seguit regnant després. I aquí estem. Sense saber Història, que pot ser greu, però sense pensar-la honestament (obligació de tot ciutadà), que ès encara més greu.
I els professors que han estudiat amb manuals potser "saben Història", però crec que en realitat no tenen res del que els joves necessiten.
EUROPA COMO PROBLEMA.
EUROPA COMO PROBLEMA.
didcticadelpatrimonicultural.blogspot.com
Add a comment...

Post has attachment
Add a comment...

Post has attachment
Add a comment...
Wait while more posts are being loaded