Profile

Cover photo
Jobove Reus
288 followers|1,125,127 views
AboutPostsPhotosVideos+1's

Stream

Jobove Reus

Shared publicly  - 
 
LA REVÀLIDA DE L'ESTUPIDESA

Les properes eleccions al Parlament Europeu són, per als espanyols, una revàlida que mesurarà el nivell d'estupidesa dels ciutadans, perquè amb tot el que està caient, amb totes les mentides, ficades de pota i falta de respecte cap a ells, sobretot a seus votants, el govern ha posat el llistó molt alt per mesurar el sentit comú dels espanyols, les seves aspiracions democràtiques i, sobretot, la importància que es dóna als drets adquirits, a les llibertats i a la dignitat que tots hem de dur i esgrimir.

Els polítics assumeixen que la política que es fa és necessàriament contraria a la que la gent vol i que per poder seguir fent-la, l'important és que aquesta mateixa gent no pugui parlar. La democràcia representativa, liberal, tal com la coneixem, està en caiguda lliure per molt que els seus representants s'entestin a ignorar.

Polítics honrats? Sí, diuen que n'hi ha. Alguns, fins i tot, afirmen haver-los vist. Però la majoria diu que són com aquestes llegendes urbanes, aquestes històries que de tant repetir arriben a semblar certes. La realitat és que no solen manifestar-se públicament. Ho fan d'amagat, això diuen, com si els fes vergonya donar-se a conèixer, com si temessin les represàlies de tots els altres, perquè, en qualsevol cas, ser honrat enmig de tant pocavergonya no deixa de ser una cosa arriscat, fins i tot fora de lloc.

La cultura urbana, la democràcia, és i està al carrer. El carrer és un lloc i un concepte, una amenaça, un infern, però, sobretot, el carrer és una habitació que la gent, el poble, conquesta periòdicament i ocupa quan li ve de gust.
 ·  Translate
1
Add a comment...
 
LA SOBRE COMUNICACIÓ COM ESTIL DE VIDA 

En una era on la tecnologia, i concretament xarxes socials i eines similars, han dominat el nostre entorn fins convertir-nos en els fonaments de la societat que contemplem en la magistral Wall -E (obesos reclosos en el seu propi món virtual, aliè al que els envolta), m'atreveixo a qüestionar el camí que estem recorrent.
 
Des de la meva experiència personal, no paro de sorprendre'm davant la brutal necessitat d'atenció que hem desenvolupat durant els últims anys (i m'incloc). Facebook, Twitter, Tuenti, Instagram, Ho veig venir, en major o menor mesura, totes són eines usades per l'autocomplaença.
 
Les xarxes socials eren, a l'origen, una forma d'interactuar amb els altres, de comunicar-nos, d'exposar el nostre punt de vista i rebre una reacció a canvi. Actualment, hem superat aquesta barrera i estem en un altre nivell més alarmant: la sobrecomunicació. Estem contínuament enviant senyals i missatges de la nostra pròpia existència, intentant crear un impacte més enllà del simple "M'agrada", del "retweet". Som una espècie insaciable, i estem aconseguint cotes que personalment em pertorben.
Pujar una imatge a Tuenti fa 5-6 anys era tot un esdeveniment, una declaració d'intencions: tinc una vida i vull compartir-la amb la resta. Però el joc ha canviat. Ara volem més. Volem transcendir, volem aportar, com si es tractés d'una necessitat intrínseca, una voracitat sense límits què hem d'alimentar.
Desitgem ser estimats, i necessitem una prova diària d'això. Likes, retweets, favs, comentaris i altres argots virtual ens consumeix cada dia, i ens ha de preocupà.
 
Cadascun utilitza el temps que té de la manera que li sembla oportuna, i encara que les nostres opinions estiguin enfrontades, encara que no compartim el mateix criteri, hi ha el respecte com a base. Per això espero que, aquells que se sentin al·ludits amb aquest post, respectin la meva opinió encara que no la comparteixin. Parlo d'aquelles persones que tenen la necessitat de cridar l'atenció, de rebre floretes gratuïtes, experiències buides que només funcionen com clímax a curt termini, però un cop desapareix aquesta sensació, necessita ser abarrotada un cop més.
Em sembla molt trist que hàgim assolit aquest punt de complaença. Aquesta necessitat d'acceptació, de lloança, d'admiració constant per sentir-nos millor amb nosaltres mateixos. Alguna cosa falla.
 
Jo sóc el primer responsable d'aquest tipus de comportament, però intento treballar-hi. Intento sortir d'aquest cercle viciós, ja que el considero perjudicial. La vida està en els petits detalls. Si mereixes ser admirat/a, no ho busquis desesperadament. Espera que aquest afalac et trobi. Espontaneïtat, naturalitat, modèstia. Em sembla la clau fonamental.
 
Cada persona fa servir les xarxes socials com els ve de gust, i això faig jo. Perquè puc. Qui sap, potser algú ha aconseguit arribar a aquestes línies sense acabar adormit-se. I li ha servit d'alguna cosa, o no. Tant se val. It 's about me right?.
Egos, aquests cabrons insaciables. ( Nauzet Melián)
 ·  Translate
1
Rosalia Bagés Julià's profile photo
 
m´agradaria compartirlo  Jojove ,,espero la teva contesta abans ....
 ·  Translate
Add a comment...

Jobove Reus

Shared publicly  - 
 
BORAU - OSCA
Agraïment al Sergio Larraga
1
Add a comment...

Jobove Reus

Shared publicly  - 
 
JA ÉS SETMANA SANTA AL CORTE INGLÉS !!!

L'església catòlica i els seus crims contra la Humanitat.

L'església ha aplicat sempre la pena de mort als seus enemics ideològics i morals: tots els seus heretges. Només en aplicació d'aquesta pena, els assassinats religiosos poden comptar-se per centenars de milers. Si de cadàvers parlem, senyors bisbes i cardenals, haurem de parlar dels milions que el clero, la corporació sagrada de la qual vostès formen part, va assassinar, ininterrompuda i incansablement, durant més de catorze segles. Recordem quants milers d'ells i elles van ser incinerades en les seves fogueres? O quants van morir en les seves batalles sota el signe de la creu? Per on volen que comencem a comptar pel final, la Segona Guerra Mundial, o pel principi bíblic.

 El clergat catòlic que, com fantasmes perduts entre les runes d'un castell medieval, passeja les seves misèries, el vot de castedat i el d'obediència, amb el mateix orgull, arrogància i supèrbia amb què un general mongol, nazi o franquista exhibeix les seves medalles, mèrits de guerra, de cadascuna de les quals pengen els milers de caps de les seves víctimes, el clergat catòlic, alimentat com un vampir, amb la sang dels seus morts, sense el aliment fa segles que hauria deixat d'existir; el clergat catòlic, fill de la crueltat bíblica, com no pot ser d'altra manera en aquelles persones que, després de renunciar al plaer i a la llibertat de consciència, jurant castedat i obediència, convertint la seva vida en un voluntari infern patològic, necessiten sublimar aquestes estructurals mancances humanes per plaers monstruosos, sado masoquistes, utilitzant la crueltat per qualificar de assassines a les dones que avorten, sense la seva llicència canònica, perquè amb la seva llicència sempre han avortat les princeses. Perquè per això són homes, perquè poden matar, sense necessitat d'haver de parir, ni haver-se de sentir culpables. L'ofici de matar és un sagrat privilegi del mascle. El d'avortar un crim femení. Perquè parir és cosa de dones. Ja van ser condemnades pel déu bíblic a parir i amb dolor perquè el sofriment i la sang exciten, fins l'èxtasi, al seu déu.

M'ha semblat necessari fer una breu presentació del caràcter del déu catòlic perquè a ningú li estranyi que, quan ens posem a comptar les víctimes causades per aquest déu, per satisfer la seva set i per a la seva glòria, a ningú li estranyi que la crueltat està indivisiblement associada a la construcció i supervivència de l'església catòlica. Amb aquest déu res és impossible. Podíem començar a explicar les seves víctimes al finalitzar la Segona Guerra Mundial perquè seria més que suficient per satisfer la set del déu, però fins arribar aquí, no seria just oblidar els altres milions de víctimes, que l'església catòlica va necessitar immolar, sacrificar, incinerar al seu déu per edificar sobre els seus cadàvers.

I ja que ells tenen l'arrogància de santificar als seus màrtirs i construir amb els seus morts la seva memòria històrica per no oblidar mai que tots som els seus enemics i les seves potencials víctimes, és qüestió de temps, serà de justícia compatibilitzar, encara que sigui molt passada, els milions de morts que van caure sota el signe triomfant de la creu. L'església catòlica, com les altres religions monoteistes, té l'especial debilitat històrica i política d'associar la seva sort a la dels monarques i dictadors, emperadors i sàtrapes que han governat el temps històric degollant a tots els enemics del senyor. L'església té la teoria que tot poder ve de déu i que els que governen ho fan perquè han estat posats per déu, per mitjà de l'església, i sota la seva autoritat espiritual i política.


Abans, la guerra civil espanyola va ser preparada pel papa en persona. Pius XI des del seu nou estat, creat pel feixisme, va dirigir a la dreta clerical espanyola l'encíclica "Dilectísima Novis", en la que els exigia, perquè els papes exigeixen com els generals, ni tan sols sotmeten a consideració dels seus súbdits les seves propostes, els va exigir que conquerissin el poder de la República per desfer tota la legislació revolucionària i imposar la doctrina cristiana. Exactament el mateix que està fent avui en Partit Popular davant el somriure complaent dels ximples inútils d'algunes bancades confoses com progressistes.

Quants milions d' assassinats per aquests criminals no són responsabilitat directa i ineludible d'una església catòlica que, des dels seus orígens institucionals fins avui, els ha beneït, els ha organitzat, els ha justificat i els ha guiat sota el "signe de la creu" per a la seva major glòria i la del seu déu? No se sent l'església catòlica responsable necessari de haver fomentat totes aquestes guerres i de les seves conseqüències? Només la d'Espanya, tan del gust dels prínceps de l'església, bisbes i cardenals, que no deixen de rememorar santificant a "seus" màrtirs un any sí i l'altre també, va ser d'un milió de morts. Ells sí que tenen dret a la memòria. Pels altres, els centenars de milers que els acusen amb el dit, exigeixen, arrogantment, l'oblit.
 ·  Translate
1
1
Jacme Delmas's profile photo
 
la "setmana santa" concernís pas sonque los catolics.... http://democraciaoccitania.blogspot.com 
Add a comment...

Jobove Reus

Shared publicly  - 
 
JOSÉ MARÍA AZNAR, L'EX PRESIDENT ESPANYOL MÉS RIC

Els seus ingressos s'han multiplicat per 20 des dels vells temps de la Moncloa; encara incideix en el dur que és sortir endavant i el difícil que està l'economia domèstica.

José María Aznar (PP) és, deu anys després de presidir el seu últim Consell de Ministres, l'ex president del Govern amb més patrimoni. L'èxit econòmic del líder del centredreta espanyol supera al de qualsevol cap de l'Executiu cessant. Només se li aproxima Felipe González (PSOE). El també socialista José Luis Rodríguez Zapatero és un mer aprenent, al costat de tots dos, en els menesters d'esprémer la seva condició d'antic inquilí del palau presidencial.

Els ingressos d'Aznar provenen de diversos pals. Assessora a mitja dotzena de multinacionals, de les que cobra 200.000 euros anuals; imparteix conferències per tot el món a 40.000 euros cadascuna (no factura les que s'organitzen a Espanya); dóna classes en diverses universitats i manté el sou dels ex presidents, 75.000 euros. Moncloa es fa càrrec del cotxe oficial i de la seguretat. En el seu cas és particularment conscienciosa . Cal no oblidar que ETA va intentar assassinar quatre vegades i que, el 1995, gairebé ho aconsegueix.

Patrimoni

Per gestionar el patrimoni, Aznar va constituir amb la seva dona, l'alcaldessa de Madrid, Ana Botella, una societat. La raó social és Famaztella. L'objectiu principal és canalitzar els ingressos pels llibres que publica i conferències. Ha aconseguit acumular només sota aquest NIF un patrimoni de 2,2 milions. En el pla immobiliari destaca la compra d'una mansió a Marbella (Màlaga) per dos milions d'euros.

Els ingressos i el patrimoni d'Aznar s'expliquen, però, entre els més modests del grup d'ex presidents mundials. El socialista Tony Blair, antic premier britànic, atresora més de 30 milions en la seva patrimonial Tony Blair Associates. Bill Clinton lidera el grup. Per exemple, el seu caixet com a conferenciant és de 200.000 euros i mai renuncia. Amb el seu patrimoni i altres donacions sosté la fundació familiar, particularment activa en matèria sanitària.

Vida després de Moncloa

El passat diumenge es compleixen deu anys des que Aznar va deixar la Moncloa per recalar en el seu laboratori d'idees, FAES. Aquesta fundació li dóna aixopluc intel·lectual i logístic. S'encarrega de sufragar el personal de suport i de mantenir viva la seva presència pública. Executa l'estratègia de comunicació que va demanar l'ex president, sense fer més que el soroll necessari. Des d'aquell 13 abril 2004, els costums d'Aznar amb prou feines han canviat. Ha incorporat al seu dia a dia dues hores d'intens exercici físic, però els ingressos no llueixen. Aznar incideix en el dur que costa tirar endavant i el difícil que està l'economia domèstica.

"Em costa molt guanyar-me honradament la vida i pagament fins al darrer dels imposts", recalca. El cercle proper a la família corrobora aquestes explicacions donades al diari de Prisa, que feia 14 anys que no l'entrevistava. "Encara que viuen amb més desfaig, segueixen pensant, vivint i vestint com la clàssica família de classe mitjana benestant madrilenya, en això no han canviat des dels setanta. A casa es menja igual que fa 25 anys", explica Fernando Villalonga. Tampoc es donen molts capritxos. L'últim, una escapada de luxe a un balneari portuguès, va costar a la seva dona una greu crisi política . Va coincidir amb la desgràcia del Madrid-Arena.

Herències

Ingressos i moderació per a la seva capacitat financera. Aquesta és la fórmula que aplica Aznar en l'economia domèstica des que va abandonar la direcció del Govern. És la mateixa recepta que defensa per a la gestió de l'erari. Tot i que adverteix als seus fills: "Del meu pare només vaig heretar serietat, honradesa i una biblioteca, que és el que hauríem de rebre tots".
 ·  Translate
1
Add a comment...
Have him in circles
288 people
Joana Loba Montagut's profile photo
Saül Gordillo's profile photo
Blai Mesa's profile photo
Joan Boque's profile photo
Ikira Barú's profile photo

Jobove Reus

Shared publicly  - 
 
NEW YORK - UNITED STATES
Hispanic Society of America Museum  Agraïment al Doug Sinclair
 ·  Translate
1
Add a comment...

Jobove Reus

Shared publicly  - 
 
CERVELLÓ - BAIX LLOBREGAT - CATALUNYA

 ·  Translate
1
Add a comment...

Jobove Reus

Shared publicly  - 
 
SETMANA SANTA. COMPTE AMB L’ESGLÉSIA !!

Catolicisme: hipòcrita, fa negoci de la caritat, desnona als seus inquilins pobres, afavoreix els capitalistes ... informa’t abans d’anar a missa i veure les seves processons. L’església en els últims temps intensifica les situacions de misèria causats per la crisi financera  i ha disparat el naixement dels bancs d'aliments, controlats majoritàriament per l'Opus Dei.

Es tracta d'un enginyós mètode per obtenir beneficis a costa dels pobres i, de passada, transmetre la ideologia del poder i evitar que els desheretats de la terra analitzin les causes d'aquesta misèria i s'organitzin i lluitin contra el sistema econòmic i polític. La "caritat"cristiana actua com a anestèsic de la contestació social i ho fa en dues vessants. D'una banda atenua les probabilitats d'una revolta quan una part de la població no troba satisfetes les seves necessitats més primàries, i de l'altra desenvolupa una campanya de recuperació del prestigi dels grans empresaris, en ser col•laboradors principals de les institucions de caritat, combatent de aquesta manera el desenvolupament i l'extensió de la consciència de classe.

Això afecta de manera directa a l'organització de la resposta a les agressions diàries que els gestors de l'església, l'estat i el capital ens dediquen. L'església parla de solidaritat i al mateix temps intenta fer fora gent que ha ocupat cases buides de la seva propietat, o com el cas de més de mil pisos que la Comunitat de Madrid els ha donat per allotjar gent "desnonada" i amb els que estan fent un bonic negoci. Els lloguen a un preu al voltant de 200 euros i no ho fan si la persona que ho sol•licita no té ingressos. Alguns d'aquests pisos per "caritat" van ser desallotjats per la policia nacional. Cal tenir en compte que "hipocresia" és gairebé un sinònim de religió.

La beneficència cristiana serveix també per rentar-li la cara als capitalistes: Amancio Ortega (Inditex), Juan Roig (Mercadona), Abel Matutes (Grup Matutes, multinacional Fiesta Hotel Group), Rafael Arias Salgado (Carrefour Espanya), renten la seva imatge primer amb una col•laboració entusiasta amb les organitzacions caritatives, i recuperen els seus diners després a través d'una desgravació fiscal del 35% (el govern vol que sigui el 100%). A més d'això, en el cas dels productes d'alimentació de les cadenes de supermercats, s'estan estalviant els costos d'eliminació dels productes caducats o a punt de fer-ho. Si a més sumem l'augment de vendes que produeixen campanyes com la "operació quilo", el negoci no pot ser més rodó, directament proporcional a la seva cara dura.
 ·  Translate
1
1
Jordi Cardona's profile photo
Add a comment...

Jobove Reus

Shared publicly  - 
 
EN AQUESTS DIES MENTRE US PREPAREU PER ANAR DE VIA CRUCIS, NO ESTÀ DE MES UNA MICA D’HISTÒRIA:   ELS ÚSTAIXA

Els Ústaixa (croat: Ustaša, en espanyol pronunciat Ustasha o Ustasha) va ser una organització terrorista basada en el racisme religiós nacionalista croat, aliada del nazisme i fundada el 1929 per Davant Pavelić. Es va fundar després de l'assassinat del líder croat Stjepan Radić al Parlament de Belgrad. Es va caracteritzar per l'ús continuat de la violència terrorista amb crueltat extrema per aconseguir el seu fi últim: la independència de Croàcia i la formació d'un Estat croat, basant la seva política en la diferenciació racial i la supremacia ètnica del poble croat, al qual consideraven germànic, l'organització, com altres formacions nacionalistes de l'època, es va veure influenciada pel feixisme italià.

El moviment, que des del seu formació va ocupar l'extrema dreta de l'espectre polític croat, basava en una barreja de pietisme catòlic, nacionalisme croat i una violència extrema. L'organització es mostrava en la propaganda com una societat d'elit de «àngels venjadors» que, a través de la violència, alliberarien a la nació croata del seu anterior opressió i degradació.

Fonts històriques asseguren que entre 1941 i 1945 els ústaixes van construir almenys 25 camps d'extermini, alguns d'ells com el de Sisak o el de Jasterbarsko, van ser exclusivament per a nens. Tanmateix, es considera que les majors crueltats contra nens van ser comeses en el camp de concentració de Jasenovac, on van ser massacrats almenys 700.000 persones.

En Jasenovac van ser assassinats nens d'1 a 14 anys d'edat. Un supervivent recorda que els ústaixes van cremar vius a molts nens en presència dels seus pares, mentre que a altres van preferir ofegar-los al riu Sava, que estava al costat del camp d'extermini. L'investigador Dragoje Lukic assegura que els nens en bolquers van ser disparats o massacrats amb destrals. Els ústaixes també van cometre una altra atrocitat difícil de descriure: les nenes de 12-13 anys d'edat van ser violades en presència de les seves mares.

Oreskovic, un soldat Ústaixa, recordaria anys més tard que va haver de assassinar dos nens jueus al camp d'extermini de Pag. “Luburic em va ordenar que matés un nen. Em vaig negar a fer-ho, i ell mateix li va tallar la gola per demostrar-me com es feia. Després jo mateix vaig aixafar el crani de l'altre nen, després del qual Luburic va elogiar la meva feina”.

No obstant això, els ústaixes no es van limitar a assassinar nens només en camps de concentració. L'historiador alemany Alfred Miller assegura que en diversos pobles centenars de nens van ser trobats empalats amb els braços i les cames tortes. Així doncs, al poble serbi de Prebilovci, els ústaixes varen assassinar més de 800 persones, entre ells 296 nens menors de 14 anys i 64 nens menors de 2 anys.

Fonts històriques afirmen que els ústaixes van ser especialment cruels amb les dones. Primer les violaven, i després els hi tallaven els pits i els braços, mentre que a les embarassades els obrien el ventre per treure el nadó no nascut i matar-lo. Així van assassinar la dona embarassada del sacerdot serbi Spaso Lavruja. Del terror Ústaixa ni tan sols es van lliurar les velles, a les quals treien els ulls i enterraven vives.

Els assassinats dels ústaixes mai van tenir la perfecció tècnica i industrial dels nazis alemanys, però els seus actes de crueltat superaven en ocasions a les atrocitats del Tercer Reich. En aquest sentit, els mateixos monstres nazis que estaven a Croàcia van expressar el seu horror davant el terror Ústaixa, al qual consideraven "excessiu i poc eficaç". Així doncs, el comissari nazi a Croàcia, Herman Neubacher definir les bestialitats ústaixes com "el crim més ferotge de la història, que només es pot comparar amb l'infern de Dante".

L'agrupació també mostrava, com altres organitzacions similars de l'època, una accentuada tendència mística, amb abundants referències a la mort, la violència i l'altra vida. La seva influència va ser notable entre els estudiants de teologia i les capes més baixes del clergat. Tots els membres havien teòricament passat un període de sofriment i penes, en imitació dels sofriments de Jesucrist. Tota forma de plaer quedava prohibida com un vici i els membres havien de portar una vida d'ascetisme i rectitud. Fins i tot en el ritu d'iniciació dels membres del partit es reflectia el simbolisme catòlic i el culte a la violència: el Ústaixa juraven adhesió davant d'un altar, portant un crucifix, una espelma, una granada i una daga i s'unia al moviment de per vida. Entre les mostres de violència i d'unitat dels seus membres es trobava l'extrema crueltat cap a aquells als quals es consideraven traïdors o que havien deshonrat a l'organització. El règim va comptar, sobretot al començament, del suport de la jerarquia i part del clergat catòlic, participant part d'aquest a les atrocitats ústaixes. 
 ·  Translate
1
Add a comment...

Jobove Reus

Shared publicly  - 
1
Add a comment...
People
Have him in circles
288 people
Joana Loba Montagut's profile photo
Saül Gordillo's profile photo
Blai Mesa's profile photo
Joan Boque's profile photo
Ikira Barú's profile photo
Links
Basic Information
Gender
Male
Jobove Reus's +1's are the things they like, agree with, or want to recommend.
TRUCADORS/PICAPORTES: ALACANT - ALICANTÍ
trucadors.blogspot.com

2014 (77). ▼ març (18). ALACANT - ALICANTÍ · BOLONYA - ITÀLIA · HAMPSTEAD - LONDON - ANGLATERRA · SOPRON - HONGRIA · TOSSA DE MAR - LA SELVA

Hora.es : hora exacta y cambio horario en el mundo.
www.hora.es

Hora exacta y cambio horario en todos los paises del mundo.

Krautrock - Music for Your Brain - Vol. 1 (6 CD)
musicausdemnetz.blogspot.com

2012 (589). ▼ Dezember (5). Krautrock - Music for Your Brain - Vol. 1 (6 CD) · Krautrock - Music for Your Brain - Vol. 2 (6 CD) · Krautrock

EN EL MÓN TOT ESTÀ PERFECTE !!
neonbluesreus.blogspot.com

EN EL MÓN TOT ESTÀ PERFECTE !! Publicat per Jobove Reus a 13:55 · Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a Faceb

TINC UNA COSA PER TU !!
neonbluesreus.blogspot.com

divendres 17 d'agost de 2012. TINC UNA COSA PER TU !! Publicat per Jobove Reus a 4:49 · Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a Twi

TRUCADORS/PICAPORTES: INNSBRUCK - ÀUSTRIA
trucadors.blogspot.com

2012 (210). ▼ juliol (30). INNSBRUCK - ÀUSTRIA · BORDEUS - FRANÇA · SIGLUFJARÖARVEGUR - ISLÀNDIA · ESTOCOLM - SUÈCIA · VENÈCIA - ITÀLIA · DU

NOSTROSENYORCASTIGASENSEBASTÓ
neonbluesreus.blogspot.com

diumenge 29 de juliol de 2012. NOSTROSENYORCASTIGASENSEBASTÓ. Publicat per Jobove Reus a 15:52 · Envia per correu electrònicBlogThis!Compart

TRUCADORS/PICAPORTES: BORDEUS - FRANÇA
trucadors.blogspot.com

2012 (209). ▼ juliol (29). BORDEUS - FRANÇA · SIGLUFJARÖARVEGUR - ISLÀNDIA · ESTOCOLM - SUÈCIA · VENÈCIA - ITÀLIA · DUBLÍN - IRLANDA · TORTO

TRUCADORS/PICAPORTES: ESTOCOLM - SUÈCIA
trucadors.blogspot.com

2012 (207). ▼ juliol (27). ESTOCOLM - SUÈCIA · VENÈCIA - ITÀLIA · DUBLÍN - IRLANDA · TORTOSA - BAIX EBRE - CATALUNYA · LIMERICK - IRLANDA ·

TRUCADORS/PICAPORTES: VENÈCIA - ITÀLIA
trucadors.blogspot.com

2012 (206). ▼ juliol (26). VENÈCIA - ITÀLIA · DUBLÍN - IRLANDA · TORTOSA - BAIX EBRE - CATALUNYA · LIMERICK - IRLANDA · FIGUERES - ALT EMPOR

TRUCADORS/PICAPORTES: DUBLÍN - IRLANDA
trucadors.blogspot.com

2012 (205). ▼ juliol (25). DUBLÍN - IRLANDA · TORTOSA - BAIX EBRE - CATALUNYA · LIMERICK - IRLANDA · FIGUERES - ALT EMPORDÀ - CATALUNYA · EI

TRUCADORS/PICAPORTES: TORTOSA - BAIX EBRE - CATALUNYA
trucadors.blogspot.com

2012 (204). ▼ juliol (24). TORTOSA - BAIX EBRE - CATALUNYA · LIMERICK - IRLANDA · FIGUERES - ALT EMPORDÀ - CATALUNYA · EIVISSA - BALEARS · M

TRUCADORS/PICAPORTES: LIMERICK - IRLANDA
trucadors.blogspot.com

2012 (203). ▼ juliol (23). LIMERICK - IRLANDA · FIGUERES - ALT EMPORDÀ - CATALUNYA · EIVISSA - BALEARS · MADRID · EMPURIABRAVA - CASTELLÒ D'

TRUCADORS/PICAPORTES: FIGUERES - ALT EMPORDÀ - CATALUNYA
trucadors.blogspot.com

2012 (202). ▼ juliol (22). FIGUERES - ALT EMPORDÀ - CATALUNYA · EIVISSA - BALEARS · MADRID · EMPURIABRAVA - CASTELLÒ D'EMPURIES - ALT EMPORD

TRUCADORS/PICAPORTES: EIVISSA - BALEARS
trucadors.blogspot.com

2012 (201). ▼ juliol (21). EIVISSA - BALEARS · MADRID · EMPURIABRAVA - CASTELLÒ D'EMPURIES - ALT EMPORDÀ -... CHORIO (SYMI ISLAND) DODECANES