Profile cover photo
Profile photo
Vibrant Associació Cultural
28 followers -
Ens agrada la història perquè ens interessa el futur
Ens agrada la història perquè ens interessa el futur

28 followers
About
Posts

Post has attachment
El criteri oficial per enumerar els presidents de la Generalitat Catalana consisteix a comptar només un cop cada titular malgrat que repetissin mandat, la qual cosa situa l'actual president Joaquim Torra i Pla en el nombre 131è.
Ha estat oficialment acordat no numerar com a presidents els càrrecs nomenats durant el període de regència de 1367 a 1375 (resolució de les Corts de Vilafranca de 1367), ni els de la Diputació paral•lela nomenada el 1470 per Joan II a Lleida durant el context de la guerra civil catalana, ni els de la restauració durant l'etapa Carlina, ni tampoc els presidents de la Mancomunitat.
El primer president oficial de la Diputació del General o Generalitat fou Berenguer de Cruïlles, escollit a les Corts de Cervera de 1359. La presidència corresponia al diputat amb major rang de preeminència protocol•lària d'entre tots els diputats i síndics dels braços Eclesiàstic, Militar (noble) i Reial (popular) motiu pel qual queia sovint a bisbes i canonges.
Photo
Add a comment...

Post has attachment
La Cimera Reial mai va coronar el cap de Jaume I
Add a comment...

Post has attachment
Donem la benvinguda al 131è president de la Generalitat de Catalunya, el Molt Honorable Quim Torra i Pla, persona propera entregada a la comunitat, de qui destaquem la seva generositat i bona disposició per a col•laborar en diferents projectes de divulgació de la nostra nació. Constatem que només una persona de la seva generositat i capacitat de renúncia a interessos personalistes reuneix la idoneïtat de posar-se al capdavant d'una institució mil•lenària com la Generalitat en aquests moments tan difícils i liderar aquesta etapa de temporalitat durant la qual es veu obligat a substituir al legítim president i Molt Honorable Carles Puigdemont i Casamajó, fer fora el 155, comptabilitzat el mal fet per l'estat espanyol i rehabilitar el camí institucional cap a la República. Li desitgem sort i encert.

Considerem que és imprescindible recuperar la legitimitat efectiva del president exiliat Puigdemont qui va guanyar el passat 21 de desembre, un cop més, el dret a ser-hi al capdavant de l'executiu català, referendant la voluntat de la majoria dels catalans a desenvolupar la transició de l'autonomisme a la República. Recordem com, després de l'aplicació a baqueta de l'article 155, des del govern d'Espanya se li convidava i reptava al president Puigdemont que es tornés a presentar a les eleccions imposades pel mateix govern a veure si encara rebia el suport dels catalans. Malgrat el resultat electorat, els mateixos que imposaren el 155 no li han permès prendre possessió del càrrec. Àdhuc van arribar a bloquejar les fronteres, registrar vehicles de transport de passatgers i ocupar les clavegueres del Parlament. No oblidem als legítims representants polítics catalans empresonats i a l'exili, sense una causa convincent de delicte, incapacitats com el diputat Turull a representar els drets dels seus votants. També és imprescindible restituir les seves honorabilitats.
Photo
Add a comment...

Post has attachment
“Perquè som nacionalistes, som antifeixistes.”
- Daniel Cardona i Civit (1890-1943)
Photo
Add a comment...

Post has attachment
Les diferencies entre els feixistes i els progressistes sempre han estat evidents
Photo
Add a comment...

Post has attachment
Quan la llei esdevé incompatible amb els homes i les nacions
Add a comment...

Post has attachment
Un cop acabada la Guerra Civil, el règim franquista endega la brutal repressió. Milers de persones marxen cap a l’exili mentre que altres pateixen el control, la humiliació, judicis sense cap mena de garantia, deportacions, empresonaments i la mort.

“Memòria de les oblidades” mostra uns fets que encara no són prou coneguts:
Quatre dones: la Maria, l’Annita, la Dolores i la Teodora seran jutjades, condemnades a presó i, seguint la política de dispersió de presoners de la maquinària franquista seran traslladades al Convent de les Oblates de Tarragona, convertit en presó. Soles, allunyades de les seves famílies i suportant dures condicions carceràries.

L’obra teatral “Memòria de les oblidades” fonamentada en la documentació facilitada pels historiadors del Fòrum de Tarragona per la Memòria, recrea la vida de quatre dones empresonades a la presó de les Oblates i recorda l’única afusellada que encara romanen a la fossa comuna de la ciutat.

VIBRANT celebra aquesta aposta teatral per la divulgació d’uns colpidors fets que caldria no oblidar mai. La sempre gran actriu Rosa Andreu ens emocionarà des de l’escenari de la Sala Versus Glòries a partir del proper 30 de maig i fins el 17 juny: https://www.salaversusglories.cat/memoria-de-les-oblidades
Photo
Add a comment...

Post has attachment
El Doctor il·luminat (article bilingüe català-occità)
Add a comment...

Post has attachment
“La violència genera violència Però - no ho oblideu - també la tolerància genera violència, i el desesper genera violència, i -sobretot - la veritat genera violència“ -Joan Fuster Ortells (1922 - 1992)
Sempre etern, Fuster ens acompanya i ens fa rumiar enfront d'una realitat persistent.
Photo
Add a comment...

Post has attachment
Sabies que segons el dret visigot els fills i filles hereten per igual?...
Fins a l'arribada dels visigots, s'utilitzava el dret romà per la resolució de conflictes, però després de l'arribada dels visigots, es comença a utilitzar el seu dret. Segons el codi del 'Liber Ludiciorum', els fills i filles hereten per igual, és a dir els germans i germanes, han de rebre la mateixa porció que la resta de germans en terres i altres béns, i morts els pares (amb testament o sense, segons la lectura que s'admeti), les germanes han de rebre la mateixa porció que els germans en terres i altres béns.
1. Si alguna germana queda soltera, i es casa segons la seva voluntat, tota la porció que hauria rebut passa als seus germans, o als hereus d'aquests.
2. Si la germana en qüestió segueix verge, mentre visqui mantindrà la mateixa porció de la mateixa manera que els seus germans en els béns i finques, tornant les terres als seus germans o successors després de la seva mort, podent disposar lliurement de la resta.
3. La religiosa que mantingui un estat de castedat per voluntat dels pares, es disposa que continuï en el mateix estat.
4. En el cas de la successió sense testament, la dona soltera o la religiosa, té en tot moment la mateixa porció que els germans, posseint-la fins a la mort per dret d'usdefruit, moment en què deixa la terra als seus successors, podent disposar lliurement de la resta de béns.

Trobem que entre el segle XI i el XIV coexisteixen tres sistemes successoris. Un seria el de tradició visigoda, amb més presencia a la Catalunya nova, el segon el dret romà o de tradició romana i l'últim l'anomenat "solució catalana", probablement una barreja dels dos.

Ja al segle. XV, i en relació a les conquestes catalanes a Itàlia, el dret romà comença a entrar amb molta força a Catalunya, i trobem un retrocés del dret visigot, fins al 1599 quan una llei de les corts comença utilitzar l'expressió 'heretament o donació'. L'herència es comença a plantejar com a una donació, i no tant com una via de continuïtat del grup familiar i el patrimoni. És al 1714 amb el Decret de Nova Planta, on es reinterpreta el dret català tornant la tradició. El "codi civil català", diferenciat de l'espanyol, resta vigent avui dia.
Photo
Add a comment...
Wait while more posts are being loaded