Profile cover photo
Profile photo
Lluís Ribes Portillo
About
Communities and Collections
Posts

Post has attachment
A taula

El fons; immutable, etern, universal.
La forma; variable, efímera, personal.
Ja és hora que deixis de xarrupar
a taula vi blanc amb el bacallà.
Add a comment...

Post has attachment
Caral·luma creixenera

Oh, caral·luma que florejarà
sobre tremors d’afermadora ensuma
la primavera que s’enfonsarà
a l’ombra balma on la vida s’esfuma.
Vil buida-sacs, per quan faràs singlar
lluny les llavors dels gorgs pels rius d’escuma?
Terra promesa! planell sense dol
a l’horitzó amagatall de l’atol.

Però no hi ha acollença a la terra nova
tan sols deshonres com grans al desert
oblit origen de fonoll i bova.
Llavor forana jeus al descobert
deler de nit dintre la humida alcova:
plantar principi sota fang incert.
Flor caral·luma creixenera al sol
que a l´horitzó portaràs el consol.
Add a comment...

Post has attachment
Dalla

M’has dut gelor
llevant darrera fulla.
Avui recordo
l’oblit de la jaqueta
al pati de l’escola.
Add a comment...

Post has attachment
Entre parades

Fantasma elèctric pren metàl·lic cos
singlant pels cables sense fi de coure
irromp motors, servents humils, per moure
el tren damunt el ferro fred lliscós.

S’agita al seu trajecte sinuós
comunicant parades per on cloure
ànimes fosques, grises, per concloure
desplaçament de física veloç.

Porta tancada. El trànsit és fugaç.
El viatger amb dades connectades
inhibidor humà més que eficaç!

Però creuant galvàniques mirades,
enamorats transformen desenllaç:
el magma trenca trens entre parades.
Add a comment...

Post has attachment
Llum del dia

Sortit del cau matern vas
enlluernar pell tangible
física fotosensible
constant cuirassa al meu pas.
Pigues i taques al ras
sots del cranc de negra closca
amb qui ara fumeges llosca,
fiords de la melangia.
Ombra de la nit, quin dia
deixaràs la cambra fosca?
Add a comment...

Post has attachment
Vespres sense parents
viaducte amb mirades
els amants erigeixen,
retrobament de llavis
com fidels camarades,
fins a l’alba.

Les mitgeres emparen
aparellada física,
constant centrifugat
desvesteix la mentida
cosint l’únic abric,
fins a l’alba.

Cremen les realitats
sobre l’avinentesa
mancada de tornada,
atapeïda de pler.
Silencis en estèreo,
fins a l’alba.

Claror bugadera
romp l’abric de calor.
Pel desguàs plouen cendres
i col·lapsen els ponts
damunt trista metròpolis.
És l’alba.
Add a comment...

Post has attachment

Post has attachment
No es que las piedras sean mudas;
sólo guardan silencio.

Piedras – Humberto Ak’abal
Add a comment...

Post has attachment
De sol sadoll,
de lluna ple,
m’ha faltat llum.
I, què hem après?
Doncs, ben mirat,
potser ben poc,
potser no res.
M’ha… – Víctor Obiols
Add a comment...

Post has attachment
T’abraço com el poema,
del primer al darrer vers.
Et beso com la rima,
colpeig a cada tònica.
T’endinso com la imatge,
papallona de sentits.

La vida:
passió fins al buit.
Add a comment...
Wait while more posts are being loaded