Profile cover photo
Profile photo
Fundació Setba
22 followers -
Cultura amb valor social
Cultura amb valor social

22 followers
About
Posts

Post has attachment
Fins al 18 de març, Fundació Setba i Photogenic Festival exposen #delombraalallum a #Manresa, que aquest any és Capital de la Cultura Catalana.
Photo
Add a comment...

Post has attachment
* DIJOUS 1 MARÇ 2018 *
buff.ly/2GvFNMd


#lamemoriadelaplaca #arxiu #plaçaReial #història #memòria

Era l'hora de les guitarres i les palmes quan vam sortir a la plaça. Un gitano alt i prim —rostre xuclat, cos de ballarí i cabell negre i arrissat, llarguíssim— tocava amb poca traça al ritme que li marcaven les palmes de quatre amics asseguts en un banc, els culs al respatller i els peus al seient. Sonava fatal, però estaven embalats i no semblava que els importés gaire. Uns quants turistes se'ls miraven embadalits i els feien fotos. La caixa tancada de la plaça Reial feia que tot plegat ressonés com si hi hagués desenes de guitarres. Vaig pensar que, al cap i a la fi, era millor allò que la bogeria dels bongueros, capaços de passar-se hores i hores atacant un ritme monòton i eixordador. Ho anava a comentar a l'Alba, però em vaig adonar a temps que no estava per orgues. Va passar pel costat de la font sense ni veure-la i va enfilar cap a la Rambla a pas accelerat.

Xavier Moret i Ros
Zanzíbar pot esperar (p. 23)
Add a comment...

Post has attachment
* DIJOUS 1 MARÇ 2018 *
http://buff.ly/2EDOfbK


#lamemoriadelaplaca #arxiu #plaçaReial #història #memòria

Una nit de Sant Joan érem tota una colla que a les cinc del matí contemplàvem la celístia creixent a la Plaça Reial. De sota les arcades venia un guirigall de criatures que anaven de taula en taula cantant a ple pulmó i picant de mans; després passaven el platet. Vaig reconèixer immediatament el capitost de la companyia: era el meu amic Perico. Quan em va empaitar demanant-me la voluntat vaig veure que el temps no havia passat en va: ara devia tenir uns vuit anys i la vivor dels ulls potser havia augmentat, però vaig sentir que ja no li podia donar una tassa de xocolata amb nata i un parell d'ensaïmades, cosa que, d'altra banda, hagués estat difícil a aquella hora i en aquell lloc. Li vaig donar vint duros (que pels temps no estava malament) i li vaig demanar, ingènuament, si es recordava de mi. Ell es va girar sense dignar-se ni es­coltar-me: estava molt ocupat fent de capità dels col·legues, i van continuar la recaptació molt atrafegats. Vaig somriure, perquè m'havia arreplegat a mi mateix esperant un gest d'agraïment. Què et pensaves?, vaig dir-me, potser acabes de descobrir que després de tot no ets un romàntic sinó un filantrop frustrat, i el que persegueixes es satisfer els capricis de la voluntat.

La tardor següent vaig tornar a veure en Perico, però en circumstàncies ben diferents. Jo anava sol pel carrer Ferran, cap a la Plaça de Sant Jaume, i vaig trobar uns municipals amb el cotxe del llum blau. Entre ells hi havia en Ramon, discutint enmig d'un grupet de gent. En Ramon era del poble del meu pare, i ens coneixíem de tota la vida. Havia vingut a Barcelona a fer fortuna, i havia acabat fent de municipal; a les nits, ens vèiem per la ciutat amb relativa freqüència.

—Ei, Ramon, què hi ha de nou? —li vaig dir.

—Mira noi, ja ho veus —i ho vaig veure de seguida: havien empaitat un vailet, i vaig reconèixer en Perico. La situació era molt tensa.

El tenien amb els braços cargolats a l'esquena, de bocaterrosa contra el capó del cotxe, i un parell d'urbans escoltaven la història d'uns individus; resulta que a la dona li acabaven de robar el moneder pel procediment de l'estrebada, i l'acusat era en Perico, a qui entre en Ramon i un altre havien empaitat quan se'l van trobar de nassos en una cantonada. Tal com jo em temia, en Perico era un dels pillastres més coneguts per la policia, i tenia tots els números que li adjudiquessin el cas present.

Vaig parar l'orella. La cosa no era clara; no se li havia trobat res a sobre.

—Ho deu haver passat a un còmplice —va xisclar la dona tota sulfurada. Però immediatament va resultar que no havien vist el lladre gaire bé, i no estaven molt segurs que fos ell.

—No hi ha problema —va dir el cap de la patrulla—, ara ve amb nosaltres i després d'unes quantes hores ja veureu com ens contarà fins i tot el nom de la se va rebesàvia.

Aquesta perspectiva va decidir-me a intervenir.

—Ramon, aquest noi jo el conec, i ell no ha pogut ser, perquè fa un moment era amb mi.

Tothom es va girar, de no gaire bon humor, i va començar la discussió. En Ramon em va cridar a part, i em va fer prometre que un dia li explicaria les meves relacions amb aquell projecte d'Al Capone; per cert que l'actitud d'en Perico va ser extraordinàriament divertida; quatre mesos enrere no s'havia dignat a dir-me ni ase ni bèstia, i aleshores, conscient del que s'hi jugava, es va posar a cridar, sense que ningú no el pogués fer parar, que ja els nostres pares eren amics, que jo el coneixia del dia que va néixer i li havia fet de padrí, i que feia dos dies que estàvem plegats i no ens havíem separat (amb perdó de les senyoretes, però això és el que va dir) ni per anar a cagar. En Ramón em va advertir que si el deixàvem anar, en certa manera, quedava sota la meva responsabilitat, i vaig acceptar-la. Els que havien estat robats van quedar-se amb els municipals, omplint-los el cap sobre el moneder de la senyora i exigint un culpable, i en Perico i jo vam marxar carrer Ferran amunt.

—Tens sort que no hi havia proves definitives contra tu —vaig renyar-lo, quasi sentint-m'hi obligat, però per dins molt divertit amb la situació.

Quan vam ser a la cantonada va girar cua com un llampec, i de poc que no em desapareix; jo en aquella època era molt àgil, i com que tenia les cames més llargues que ell, i a més estava en for­ma, vaig atrapar-lo. El vaig agafar pel braç amb tanta força que hauria fet cridar un home ferreny, però en Perico estava fet a sensacions més dures. Em va mirar rient amb resignació, com qui pren paciència davant d'un importú.

—Pietat per l'últim dels infeliços, pel més trepitjable dels cucs —va xisclar histriònicament.

—Em sembla que almenys a mi podries dir-me si el moneder li has pispat o no!

El petit bandoler va obrir uns ulls molt ofesos.

—Jo? I ara! Com ho puc haver fet si he estat amb tu tota la tarda?


Autor: Miquel de Palol i Muntanyola
Obra: El Jardí dels Set Crepúscles I
Add a comment...

Post has attachment
* DIJOUS 1 MARÇ 2018 *
www.lamemoriadelaplaca.com


#lamemoriadelaplaca #arxiu #plaçaReial #història #memòria


Vista des de dalt, la plaça Reial ofereix un aspecte endreçat i racional: una gran esplanada rectangular tancada per una rengle­ra de façanes uniformes, amb una elegant successió de porxos, un parell de fanals antics dissenyats per Gaudí de jove, una font de­dicada a Les Tres Gràcies i vint-i-tantes palmeres escampades a l'atzar. A primer cop d'ull, qualsevol diria que és una plaça tranquil·la, una mena de museu a l'aire lliure on no hi passa mai res d'especial. Enganya.

La plaça —a tocar de la Rambla, del Xino i del port— té els seus moments de calma, però és, entre altres, coses, el centre d'un barri que sempre ha tingut tendència a flirtejar amb la vida marginal: un laberint de locals foscos on es trafica amb sexe i droga, de baralles que sorgeixen del no-res, de navalles a mitjanit, de bronques de borratxos, d'estrebades i corredisses. De mala vida, en definitiva. Però també seria un error creure que és només això.

L'encant de la plaça és que es tracta d'un d'aquests escassos llocs on hi conflueix tota mena de gent. No hi ha una única plaça Reial, sinó moltes places Reials i les faunes més diverses s'hi relleven en busca de protagonisme: filatèlics, traficants, famílies endiumenjades, noctàmbuls, aficionats al jazz, taxidermistes, bevedors de cervesa, flamencos de postal, desvagats, malabaristes, músics de carrer, numismàtics, estudiants, borratxos de tetra-brik, lletraferits, artistes, gitanos, expresidiaris, macarrons, enllustradors, pispes, bojos, maricones, indocumentats, ionquis, putes, turistes, jubilats, policies...

Xavier Moret i Ros
Qui paga, mana (p. 15)
Add a comment...

Post has attachment
ATENCIÓ: Visita única i gratuïta!

El proper dimarts 27 de febrer, de 18 a 19h, visita guiada a l'exposició #delombraalallum al Foyer del Gran Teatre Liceu

Si hi esteu interessats, heu de reservar plaça per telèfon al 93 481 36 96 o per mail a carla@fundaciosetba.org
Photo
Add a comment...

Post has attachment
* DIJOUS 1 MARÇ 2018 *
www.lamemoriadelaplaca.com


#lamemoriadelaplaca #arxiu #plaçaReial #història #memòria


Com el record d'un temps tot just finit,
rejovenies la ciutat antiga.

Plaça silent! Si l'aire nou fustiga,
conserves el teu aire, recollit
dins el quadrat d'una porxada amiga.

I l'has deixat al teu jardí petit,
i al brollador, que sembla emperesit,
i a les palmeres, que el vent no fatiga.

L'aire se't perd endins dels carrerons;
per ells vindran infants plens de cançons
i els músics cecs tocant llur melangia.

I arribaran els polemistes vells,
i els grups de gent bescanviant segells,
i un dit de sol que a tots acaricia.


Osvald Cardona, Antologia Lírica de Barcelona
Photo
Add a comment...

Post has attachment
ATENCIÓ: El proper dimarts 27 de febrer, a les 18h, pots visitar l'exposició "De l'ombra a la llum" al Liceu.

Cal confirmar assistència al 93 481 36 96 o per mail a carla@fundaciosetba.org
Photo
Add a comment...

Post has attachment
"De l'antiga Plaça Reial, referida a quan jo era petit, en con­servo una visió luxosa i romàntica. Els llums de gas dels porxos competien en il·luminació amb els aparadors d'unes botigues distingidíssimes i afavorides per la millor clientela."

Sempronio, Barcelona pel forat del pany

* DIJOUS 1 MARÇ 2018 *
www.lamemoriadelaplaca


#lamemoriadelaplaca #arxiu #plaçaReial #història #memòria
Photo
Add a comment...

Post has attachment
Add a comment...

Post has attachment
La setmana vinent, l'exposició #delombraalallum aterra al Gran Teatre del Liceu en el marc de "Romeu i Julieta"

Una mostra sobre el desamor, en el context de l'opera més universal sobre l'amor romàntic.

Photogenic Festival Ventura Camacho #MariaEspeus
Photo
Add a comment...
Wait while more posts are being loaded