Profile cover photo
Profile photo
Bernat Banyut
17 followers
17 followers
About
Posts

Post has shared content
I TAMBÉ AGRAIR, SENS DUBTE I AMB FORÇA, A LA CLÀUDIA MIRAMBELL I A L'EDUARD PAREDES..... FANTÀSTICS!!!!

Post has attachment
Photo

Post has attachment
Una festa plena de gent i animals....
els capgrossos i el gegantó
els joglars, grallers de Celrà i el poble
corre-rates i el volador
les dones - cavallets - el monòleg del comte -
la dansa de la lluna - ball pla - Batalla de timbals -
danses populars - tastets medievals –
concurs de platillos de senglar -
fugida del banyut....
Photo

Post has attachment
i fins aquí la rondalla....ara si ja és acabada
fins dissabte doncs
a dos de set, de la tarda
a la plaça de l'església de celrà que farem la gresca......

https://www.facebook.com/bernatbanyut/videos/1452743891513063/?hc_ref=ARQfuQHRxGYR3b3c7ey8wlgsl1v-FVRJWHH7cWs4IsAywgw1xcpcWX2Z5eeEsVDA5KE&pnref=story

Post has attachment
FANTÀSTICA FEINADA DEL CAU DE LA TROCA, US AGRAÏM MOLT I MOLT LA VOSTRA COL·LABORACIÓ, DEDICACIÓ, ART I PACIÈNCIA.... AQUÍ LES NOVES VESTIMENTES.... PREPARADES PER LA FESTA
PhotoPhotoPhoto
11/10/17
3 Photos - View album

Post has attachment
FANTÀSTICA FEINADA DEL CAU DE LA TROCA, US AGRAÏM MOLT I MOLT LA VOSTRA COL·LABORACIÓ, DEDICACIÓ, ART I PACIÈNCIA.... AQUÍ LES NOVES VESTIMENTES.... PREPARADES PER LA FESTA
PhotoPhotoPhoto
11/10/17
3 Photos - View album

Post has attachment
I AQUÍ UN BON TALL DE LA RONDALLA, PERÒ ENCARA NO HEM ARRIBAT AL FINAL....
Fou tanta la felicitat que envaí el comte, que amb llàgrimes als ulls abraçà una a una totes les cabretes; fins i tot un boc sorrut i de gran cargolament poc pogué resistir tanta tendresa.
Amb gran parsimònia i una veu estranyament calmosa em cridà el pobre pastor que amagat rere uns esbarzers s’encomanava a Déu i a tots els Sants talment fos el seu últim sospir i digué:–Pastor de les meves cabres, com a testimoni que has estat del tracte que el teu Amo i Senyor ha fet amb la Lluna, et nomeno per voluntat meva i gràcia d’ella Gran Mestre d’Obres del meu comtat i t’ordeno que d’ara endavant disposis de tots els homes i dones, joves o vells i de tots els mestres de tots els oficis necessaris per a bastir el gran somni del teu Amo i Senyor: donar la Lluna al seu gran i noble Amor!
Així començà canalla que m’escolteu, la gran bogeria d’en Bernat Verdaguer, fou la seva perdició!
I fou terrible per a tothom!
Assessorat pels millors astròlegs del país el comte decidí que tal dia de tal al mes de tal any en què la Lluna es plena i vola baix talment com si fatigada volgués reposar en terra, tindria fet un gran i enorme llit dalt del turó més elevat del país, construït pels millors constructors, amb grans contraforts dignes de les millors catedrals, amb inacabables matalassos de la millor llana cardada pels millors cardadors, cobert de flonjos coixins folrats amb les millors sedes vingudes de l’Orient i brodats amb fils d’or per les mans més expertes que hom pogués trobar arreu del món.
La Lluna complidora del seus pactes veient el llit aturaria el seu curs;i així com qui no vol la cosa heu-la ací entre coixins!
Sí boig, ben boig!, però camps, masos i viles patiren un gran enrenou. Tothom treballava volgués o no volgués pel gran llit. Tot era pols i més pols, semblava que una gran desgràcia hagués caigut del cel convertint el país en un gran desert ple de pols : les pedreres s’esgotaven i els masos eren enderrocats per manllevar-ne les pedres i els carreus, tots els boscos foren talats i els camps maltractats es convertiren en erms per sempre més. Molts ramats esquilats a deshora i a tothora moriren de fred i de gana sense trobar un bri d’herba per rosegar.
Allò era un desastre!, la bogeria anava a tot drap, però el poble tip de tanta misèria patida, d’aquell aire tan enrarit, ple de pols i fils de llana, de rocs i pedres pels camins, de mesos de set i gana, decidí de posar fi a tan desgavell.
Després d’un hivern de grans nevades i glaçades que impediren el curs de les obres del gran llit, en arribar el bon temps el comte ordenà a tot el poble convocat davant de l’església a reprendre els treballs de construcció.
Però en plena oratòria llunàtica una veu es deixà sentir clara i convincent entre la multitud:
–Banyut, que ets un Banyut! Prou que ho sap el bisbe!
I tots alhora cridaren:
-Banyut, Banyut, Banyut!, el bisbe et fa el llit!
La revolta havia començat:
–Mort al Banyut! La lluna pel Banyut, la terra per a nosaltres! Mort al Banyut!
I una veu menuda preguntà:
–Mama perquè li diuen Banyut?
–Ves fill quines preguntes fas! Perquè de tan dolent li han sortit banyes de dimoni!
En Bernat avergonyit per la mofa i esporuguit per la revolta apunt de desfermar-se, s’esmunyí com una guilla i rabiós com mai se’n pujà a la torre per veure amb els seus ulls la traïció de l’esposa.
Però les noves corren més que el vent i la dona i el bisbe es feren fonedissos.
Enfollit i enfellonit decidí d’esperar el seu més que probable retorn al niu d’amor amagat dalt de l’alzina centenària del Castell:
–Mal que em convertís en un mussol, per ma fe en la Lluna que no abandonaré mai aquestes branques si no és per rapinyar aquest traïdors!, es digué convençut.
Entretant el poble alliberà totes les terres i masos de tots aquells Banyuts que havien servit al comte en les seves malifetes i un cop lliure el comptat decidiren prendre l’últim bastió enemic: el Castell amb el seu foll amo.
La lluita fou molt dura, la dona i el bisbe foren enxampats fugint de nou de la torre, però al Banyut ningú el trobà.
Què se n’havia fet del comte?
No us neguitegeu pas, que ara us ho contaré: de tant guaitar fixament les finestres del Castell i de no menjar ni beure res, s’havia aprimat i havia empetitit tant que tan sols uns quants ossets i dos ulls oberts com taronges donaven testimoni de la seva existència.
Per sort amb la frescor de les nits primaverals, un borrissol flonjo i grisós el comença a abrigar i s’anà convertint en un plomatge fort i vistos digne de ser mostrat.
Oh, atenta mainada!, com hauràs intuït en Bernat Verdaguer s’havia convertit per obra de la seva follia amorosa, en un preciós, malcarat i malgirbat mussol banyut!: s’havia convertit en BERNAT BANYUT!
Photo

Post has attachment

Post has attachment
Hola

ja falten pocs dies per a la festa d'en Bernat Banyut, i n'anem fent difusió. Us animem a difondre la proposta a qui creieu pugui interessar-li.
Moltes Gràcies per l'atenció.

Enguany hi ha més de 130 persones implicades, cuineres, actrius, actors, ballarines,balladors, cavallets, capgrossos, músics, percussionistes, inventors, sastres, modistes, muntadors, rates i ratinyols, il·lustradors, joglars, etc., etc.


aquí en podeu trobar informació 
https://www.facebook.com/bernatbanyut/

i encara més als blogs d'en David Guàrdia 
http://bernatbanyut.blogspot.com.es/
http://rondallabernatbanyut.blogspot.com.es/

Post has attachment
Un vespre fatigat de tant voltar caigué del cavall i restà com mort al bell mig d’un llaurat.
–Pss-pss– una lluna enorme i sorneguera me’l cridava del cel estant. Però res.
–Pss-pss–res.
–Pss-pss–ara sí que el comte entrellucant l’ull i astorat per la visió murmurà malagradós:–Oh
lluna em desvetlleu i em retorneu a una vida que em menysprea i no em fa cas i us rieu d’un
pobre marit a qui la dona no l’estima?
–Oh no! senyor comte, no es pas per això que us he despertat, sinó per posar remei al vostre
gran mal.
–Doncs feu via i sigueu breu que la meva paciència és curta.
-Així ho faré, però vos m’haureu de fer cas i fer tot el que jo us proposi.
–Totes les terres, tots els mars i rius que recorren el meu rostre senyor comte us cediré, si vos
tal com exigiu per llei als homes i dones dels vostres pobles, m’accepteu com a Amo i Senyor
de la vostra vida i em jureu fidelitat eterna. Si ho feu, el vostre guany serà enorme i el vostre
mal haurà trobat remei, car podreu oferir a la vostra volguda esposa el somni de tots el grans
amors: la Lluna!
En Bernat enlluernat per tan belles paraules, jurà fidelitat eterna i... es despertà, oh!, al bell
mig d’un ramat de cabres!
Photo
Wait while more posts are being loaded